Dins el darrer blau

Argument

Al centre hi ha Gabriel Valls, un rabí: el Diccionari de la literatura catalana en fa l’eix de la trama, i la mateixa Carme Riera, en una entrevista a El Temps que reprodueix l’AELC, el considera el personatge que li interessa més. Al seu voltant viu la comunitat de jueus conversos de Mallorca, al final del segle XVII, en temps de Carles II, enmig d’una crisi social i econòmica que no s’acaba i sota la intransigència dels inquisidors del Sant Ofici.

Riera explica que la novel·la prepara el lector perquè entengui com era el gueto, on l’endogàmia és la clau: s’hi casen entre ells, i la religió, diu, la conserven més aviat «per costum, per orgull de raça». La calma dura, explica, mentre la Inquisició no té necessitat de diners.

Quan en necessita, arriben les denúncies i els processos. Per no anar a la presó, els conversos decideixen marxar de l’illa, i Valls s’entén amb un capità anglès perquè se’ls endugui amb el seu vaixell. És el que el Diccionari anomena un «èxode cap a la llibertat», i el fa fracassar una ventada: el capità hi està d’acord, però la mar està tan malament que els fa tornar enrere.

Un cop a terra, els capturen i els empresonen; Riera explica que d’aquí surten els processos i, al capdavall, la foguera. Ramon Pla i Arxé, en una crítica a El País que també recull l’AELC, hi afegeix els turments abans de l’execució, i el Diccionari explica que la novel·la, per guanyar intensitat, concentra els autos de fe en una sola execució col·lectiva.

Al costat dels personatges inventats, n’hi ha que el Diccionari veu com a sortits dels testimonis històrics: el jesuïta Vicent Amengual s’inspira en Francesc Guerau, que va deixar escrita una relació d’aquells autos de fe, i el mateix Gabriel Valls correspon al Rafel Valls dels documents. N’hi ha algunes dotzenes, de corsaris a virreis, uns de tocats per la follia i d’altres que el Diccionari anomena «herois sense grandesa». La mateixa font en destaca Blanca Maria Pires, enigmàtica, que havia estat casada amb el mercader Sampol, i la Coixa, Beatriu Mas, una meuca del bordell que de secundària passa a tenir cada cop més pes.

Temes

• Intolerància i tolerància. El Diccionari emmarca la història en la intransigència de l’Església de la Contrareforma, i veu encarnada en Gabriel Valls, des d’una mirada d’avui, «la lucidesa i la modernitat del discurs de la tolerància».
• La crueltat amb els innocents. Ramon Pla i Arxé hi llegeix un dibuix d’aquesta crueltat «si es vol intencionadament terrible» i un sentiment de pietat cap a les víctimes que amara tot el text.
• Història i ficció. El Diccionari insisteix que és una novel·la històrica i, alhora, una obra de ficció, amb «personatges que viuen, estimen i moren»; Riera hi distingeix la història que va passar de debò i, a dins, una novel·la d’acció.

Per treballar-la a classe

• Les llicències de l’autora amb la història, segons el Diccionari: l’execució única i els personatges inspirats en persones reals.
• La narració coral i de protagonista col·lectiu.
• Els punts de desenvolupament de l’acció que la mateixa autora assenyala a l’entrevista: la preparació perquè el lector entengui el gueto i el contacte amb el capità anglès.