Carme Riera

Qui és Carme Riera

Carme Riera va néixer a Palma el 1948. A casa hi havia una àvia, Catalina Estada, que li explicava històries; als dotze anys ja feia poemes i algun conte, encara en castellà. Qui la va empènyer cap al català va ser una professora seva, Aina Moll.

El 1965 se’n va anar a Barcelona, on va estudiar filosofia i lletres i es va doctorar en filologia hispànica per la Universitat Autònoma. Hi fa classe des del 1995 i el 2002 en va passar a dirigir la càtedra José Agustín Goytisolo.

Es va donar a conèixer amb un recull de contes, Te deix, amor, la mar com a penyora, que va obtenir el premi Puig i Llensa. Van venir després novel·les com Una primavera per a Domenico Guarini, premi Prudenci Bertrana, i Joc de miralls, premi Ramon Llull el 1989.

Dins el darrer blau (1994) explica la persecució dels conversos mallorquins a les acaballes del segle XVII. Va guanyar el premi Josep Pla i, el 1995, el Premio Nacional de Narrativa que concedeix el ministeri espanyol de Cultura, que fins llavors no havia distingit mai cap llibre escrit en català. Després han arribat Cap al cel obert (2000), La meitat de l’ànima (2004) o Venjaré la teva mort (2018), a banda de l’assaig, els guions i els llibres per a infants.

Té obra traduïda al castellà, l’alemany, l’anglès, el grec, l’italià, el neerlandès i el rus. Ha rebut la Creu de Sant Jordi (2000) i el Premio Nacional de las Letras Españolas (2015), i el 2012 va ser elegida membre de la Real Academia Española, on va prendre possessió el 2013.