Pa negre

Argument

L’Andreu explica la seva infantesa des de lluny. Ja és adult, parla en primera persona i no s’estalvia un judici dur sobre qui ha acabat sent.

Tot comença a la plana de Vic, en els pitjors anys de la postguerra. A casa de l’Andreu han perdut la guerra: el pare, republicà convençut, és a la presó «per roig», com diu la contraportada. La mare, que treballa a la fàbrica, deixa el noi a càrrec de família seva que viu a pagès, i el noi passa aquells anys a la masia, on, segons la presentació de Grup 62, descobreix el món dels adults i s’inicia en el sexe.

A la masia i al voltant hi ha molta gent. Lluïsa Julià, a Serra d’Or, hi veu retratada tota una família rural, mossos inclosos, i mestres, capellans i guàrdies civils, «cadascú amb la seva pròpia història de privacions, fugides o vergonyes». L’Andreu, diu l’Enciclopèdia Catalana, va intuint els secrets d’aquest clan i les jerarquies que hi ha fixat la tradició. Hi ha també l’àvia, amb les seves dites i rondalles, que forma part d’un món pagès «endreçat, savi i antic», regit pels ritmes de la natura.

Fora de casa hi ha els companys i el bosc: arbres on fer barraques, camins, jocs que, segons l’Enciclopèdia, comencen innocents i es van tornant perversos. I hi ha els joves malalts del sanatori del costat, que l’Enciclopèdia llegeix com el símbol del que els sentiments tenen de tèrbol.

Mentrestant, el món de l’àvia deixa pas a un altre de dur, on sobreviure al poble depèn del que vulguin els guanyadors. L’Andreu ho viu, diu l’Enciclopèdia, com un «espectador privilegiat».

El gir arriba quan el pare mor a la presó. L’Andreu, sol, tria la traïció: es gira contra la «petita pàtria» que l’havia embolcallat —els arbres, el bosc, el cel que canvia de color, les muntanyes de l’horitzó—, ho fa conscientment i fins al final, i adopta la ideologia dels vencedors. L’adult que ho recorda no dubta a anomenar-se «un monstre sense escrúpols»: per a ell, fer-se gran vol dir garantir-se el pa, «ja sigui blanc o negre», i aquest pa el reparteixen els qui van guanyar la guerra i els qui guanyen cada dia la postguerra.

Temes

• Créixer al costat dels vençuts. Segons l’Enciclopèdia Catalana, el que l’Andreu descobreix per damunt de tot és que pertany al bàndol dels perdedors; el llibre avança a mesura que pren consciència de la família, dels jocs i del sexe.
• La memòria. Lluïsa Julià hi posa al centre la memòria, també la col·lectiva, i en destaca una frase del protagonista: «La memòria també es mor».
• Les paraules. Jaume Aulet, a Els Marges, remarca que al llarg del llibre la paraula és la manera com els personatges entren a la realitat i la comprenen; Julià hi veu també la voluntat de recuperar el vocabulari d’aquells anys.
• Amor i rancúnia. L’editorial hi veu explorats, en temps de guerra, sentiments com l’amor i l’odi, la venjança i la hipocresia, i ho resumeix així: «L’amor crema.»

Per treballar-la a classe

• El punt de vista. Per a Aulet és el repte principal del llibre: un narrador que ja és adult i que recorda, però que ha de fer veure el món com el veia un infant. L’Enciclopèdia en parla com una contemplació alhora propera i distanciada.
• El títol. Aulet hi veu un referent col·lectiu; l’Enciclopèdia explica que, per al narrador adult, el pa, blanc o negre, només el donen els vencedors.
• La llengua. L’Enciclopèdia posa la llengua que tria l’autor entre el que és essencial de l’obra.