Emili Teixidor

Qui era Emili Teixidor

Emili Teixidor va néixer el 1932 a Roda de Ter. A l’escola del poble va compartir pupitre amb el poeta Miquel Martí i Pol, i tots dos es van continuar tractant fins al final. De joves formaven part de la Penya Verdaguer, una colla que es trobava cada setmana per parlar de llibres i que li va acabar encomanant l’ofici.

Es va fer mestre i va cursar també Dret, Filosofia i Lletres i Periodisme. Va donar classe a Osona fins al 1958, quan va marxar a Barcelona per cofundar l’escola Patmos, que va dirigir disset anys i on es feia una pedagogia que poc tenia a veure amb la de l’ensenyament franquista. El 1975 va deixar l’escola per posar-se al capdavant de l’editorial Ultramar, filial de Salvat, i va viure dos anys a París, on dirigia una publicació enciclopèdica de cinema en francès.

Els primers lectors li van arribar de la literatura infantil i juvenil: L’ocell de foc va arribar a la trentena d’edicions, i tant Cor de roure com L’amiga més amiga de la formiga Piga van ser premiades. Va escriure a Cavall Fort i a diaris com el Diari de Barcelona, l’Avui i El País, va signar guions de ràdio i de televisió i va parlar sovint davant del micròfon: de les seves intervencions radiofòniques en van sortir Les contraportades d’El matí de Catalunya Ràdio i En veu alta.

La narrativa per a adults va arrencar amb Sic transit Glòria Swanson (1979) i va continuar amb Retrat d’un assassí d’ocells (1988): totes dues tornen als anys d’infantesa de l’autor i situen l’acció entre Vic i les Guilleries, el mateix territori de Pa negre (2003). Amb aquesta novel·la, molt premiada i duta al cinema per Agustí Villaronga el 2010, va arribar a un públic molt més ampli. Abans havia guanyat el premi Sant Jordi amb El llibre de les mosques, i després van venir Laura Sants i Els convidats (2010).

Va rebre la Creu de Sant Jordi (1992) i el premi Jaume Fuster de l’AELC, entre altres distincions. Va morir a Barcelona el 2012.