Agustí Cabruja
Agustí Cabruja, periodista nascut a Salt i mort a Ciutat de Mèxic el 1983, va publicar a l'exili, en català, la novel·la Les òlibes (1956), els poemaris Raïm (1951) i Ona i ocell (1950) i les estampes de Terra Nostra (1946), i en castellà La ciudad de madera (1947), sobre els camps de concentració. Pòstumament han sortit reculls de retrats seus, com Homes de la meva terra (2002).
Llibres d'Agustí Cabruja
- Terra Nostra
Terra Nostra
- Ona i ocell
Ona i ocell
- Raïm
Raïm
- Les òlibes
Les òlibes
Qui era Agustí Cabruja
A Mèxic, on es va establir definitivament el 1942, Agustí Cabruja va publicar en català una novel·la, Les òlibes (1956), els reculls de poemes Raïm (1951) i Ona i ocell (1950), i Terra Nostra (1946), un llibre d’impressions que l’Enciclopèdia Catalana descriu com a estampes de l’exili. En castellà hi va treure Aves siniestras (1956), que la font classifica de novel·la juvenil, i La ciudad de madera (1947), on narra els anys als camps de concentració. Ell mateix havia passat pels de Sant Cebrià de Rosselló i d’Argelers quan es va exiliar, el 1939. Els seus retrats es van reunir pòstumament a Homes de la meva terra (2002) i a Polítics i escriptors gironins durant la Segona República (1987), i el 1984 l’Ajuntament de Salt li va dedicar un carrer.
Cabruja va ser periodista abans i després de l’exili. A Mèxic va col·laborar a la premsa del país, a les revistes catalanes de l’exili i a Tele-estel, va treballar com a tècnic de l’editorial UTEHA i va participar activament en la promoció de les activitats del Casal Català; també es va cartejar amb Pau Casals. A Catalunya havia estat redactor de L’Autonomista, de Girona, i havia col·laborat a La Humanitat, La Campana de Gràcia i altres capçaleres, i va ser un dels fundadors de Nuevos Horizontes, una revista que es publicava al front.
