Agustí Soler i Mas

Qui era Agustí Soler i Mas

Agustí Soler i Mas va treballar per encàrrec i per a grups d’aficionats. El pòrtic de l’AELC li compta un centenar de títols, cap dels quals no va estrenar una companyia professional, i hi parla de musicals i de «muntatges habitualment gegantins»: gestes històriques, biografies escèniques, esquetxos d’humor i adaptacions d’autors tan diversos com George Sand, Tagore, Josep Pla o Norbert Bilbeny. Un d’aquests espectacles va ser Catalaunia 988, que Súria va aixecar en ple Mil·lenari amb el Foment Cultural, l’Agrupació Sardanista i la Coral Bell Repós. Joaquim Vilà, que el va ressenyar a Serra d’Or el gener del 1989, hi destacava una «voluntat didàctica per sobre de qualsevol altra consideració»: per explicar què havia passat l’any 988, el text de Soler posava les monges de Sant Joan de les Abadesses a ballar sardanes i convertia en vodevil la conversió de sant Pere Ursèol, i el crític creia que se n’havia sortit. Joaquim Noguero va escriure a Regió7, el gener del 1994, sobre Parit al maig, un musical manresà sobre el Maig del 68: hi veia un aparador de cançons d’època i, en l’argument, «la crònica d’un desencís», que el títol mateix suggeria, entre parit i pèrit. Al costat de tots aquests encàrrecs hi havia la Innocentada de Manresa, l’espectacle musical que la ciutat estrena cada any: Vilà ja el presentava com «l’ànima, durant molts anys, de les Innocentades de Manresa». El 2008 Manresa li va dedicar un homenatge, amb un acte al Kursaal i una exposició.

Des del 1991, segons la biografia de l’AELC, «no deixa que l’anomenin autor teatral sinó guionista»: aquell any, un seminari de Robert McKee l’havia fet adonar que les tècniques que feia servir eren les del guió. Nascut a Manresa el 1939, abans de ser guionista havia estat actor, segons la mateixa font. La biografia li atribueix més d’una dècada d’humorista en uns «festivals» benèfics que voltaven per hospitals i sanatoris, i el fa un dels joves manresans que el desembre del 1957, de manera «mig clandestina», van tornar a posar en marxa la Innocentada. El 1963 va aconseguir al Teatre Capsa de Barcelona el títol de professional, i a Art Viu, un grup d’avantguarda nascut a Manresa aquell mateix any, va descobrir Brecht. El 1977 va crear amb altres companys el Col·lectiu d’Actors Manresans, que va actuar arreu de Catalunya durant vuit anys, amb obres com Ja sé que no s’estila (1977) o L’auca del Sr. Rusiñol (1980). Navarcles, on va morir el 2002, va donar l’any següent el seu nom al nou Teatre Auditori Municipal.