Francesc Pané

Qui és Francesc Pané

La Gralla i la Dalla, el grup literari que va funcionar a Lleida entre el 1978 i el 1985, el van fundar Francesc Pané i Josep Borrell, segons l’Enciclopèdia Catalana. En aquells mateixos anys Pané va ser un dels directors de la revista L’Estrof (1981-1985), i el 1995 va dirigir Liceu. Era llicenciat en filologia catalana. La seva obra en prosa comença amb els relats d’Els llavis de Pandora (1986), i l’Enciclopèdia li registra després una sèrie de novel·les. Una fosca lluna d’abril va guanyar el premi Ciutat de Mollerussa del 1991 i es va publicar l’any següent; entre les que van venir més tard hi ha Cristall de roca (2014), L’ombra dels minarets (1998) i Digues-li Dulima (2003).

També va escriure unes memòries, Tendres van ser els dies, que van sortir el 2002, i el 2013 va reunir a Emocions contra la mandra el que l’Enciclopèdia descriu com «366 lectures breus». En poesia va guanyar el Miquel Martí i Pol del 1996, per Hores d’olivera, publicat el 1997, i el Recull Benet Ribas de Blanes, per Dames d’escorça (2001). Després van venir Centre històric (2010) i, el febrer del 2025, Llum de tardor, a Pagès. L’editorial presenta aquest poemari com «una intensa reflexió poètica sobre la maduresa de la vida» i hi subratlla el paper de la memòria davant del temps que passa. Va néixer a les Borges Blanques el 27 de setembre de 1955.