Joan Francesc Dalmau
Escriptor nascut a Miralcamp. El 2021 va guanyar el premi Ciutat de Carlet amb La mort d'Abel Moustaki, després d'altres premis de narrativa com el Mn. Romà Comamala, per Ni viu ni mort, i el Ramon Roca Boncompte, per La pell dels altres. També va publicar poesia, premiada a Les Talúries amb Només respiren, i teatre, amb El retrovisor. El 1986 havia editat un disc de cançons pròpies.
Llibres de Joan Francesc Dalmau
Novel·la
- La mort d'Abel Moustaki
La mort d'Abel Moustaki
Teatre
Poesia
- La malícia dels mots
La malícia dels mots
Narrativa breu
- Ni viu ni mort i altres narracions
Ni viu ni mort i altres narracions
Infantil i juvenil
- Una agulla en un paller
Una agulla en un paller
Qui és Joan Francesc Dalmau
El 2021 el premi de narrativa Ciutat de Carlet va ser per a La mort d’Abel Moustaki, de Joan Francesc Dalmau, i més tard El mirall de Kalanos va guanyar el certamen de narrativa Vila de Puçol. A la llista de premis de l’AELC hi consten també dues novel·les anteriors: Ni viu ni mort, premi Mn. Romà Comamala del 2003, i La pell dels altres, premi Ramon Roca Boncompte del 2006. De la primera, la biografia en destaca el «rerefons existencialista», i de la segona, els problemes socials que hi apareixen. Dels seus reculls de contes, Transficció (1988) porta un pròleg de Xavier Macià, i Per darrere i a les fosques (2001) és d’«humor irreverent»; el pòrtic li atribueix també contes infantils. Té, a més, relats en llibres miscel·lanis, diu la biografia: «Carta (Blanca) als fills» és al recull Quatre veus, i «Cupido i el misogin», seleccionat al premi Vent de Port del 2004, a Els cercles de la vella i altres narracions.
El retrovisor, premi de teatre La Carrova del 2009, va sortir a Cossetània el 2011: és la història de dos amics que, segons la biografia, «han deixat de compartir el que era aparentment la mateixa ideologia». La malícia dels mots (2016) és el segon poemari que li compta el pòrtic; el primer, Només respiren, havia guanyat el premi Les Talúries del 2000. Segons la biografia, aquell premi el va fer tornar a publicar amb regularitat, quan ja feia anys que treballava en l’àmbit comercial. Entre el 2007 i el 2008 va publicar al diari lleidatà La Mañana articles d’opinió en català, a la secció «Cartes des de Ferney», i la llista de premis de l’AELC hi suma el premi Alella a Guida Alzina de contes del 2007, per Apòcrif, i el Vila de Martorell de microrelat del 2026.
El primer que va editar, però, no va ser un llibre sinó un disc: Joan Francesc (1986), amb nou cançons seves. La biografia n’explica els antecedents. El 1984 havia actuat a Obradors,5. Cabaret amb l’Aula Municipal de Teatre de Lleida, i el 1985 havia estrenat les seves cançons a Balaguer, a l’homenatge «Tot recordant Xesco Boix». Als anys vuitanta també havia organitzat, amb uns amics, unes mostres de música i cançó per a la gent del Pla d’Urgell que començava, grups o solistes. Després va continuar fent música com a aficionat: el pòrtic li atribueix la lletra i la música de dos treballs discogràfics i la banda sonora d’un documental de Jordi Giribet, Pedres plenes de vida. Va néixer a Miralcamp.
