Sílvia Alcàntara

Qui és Sílvia Alcàntara

Olor de colònia (2009), la primera novel·la que va publicar Sílvia Alcàntara, va sortir quan l’autora tenia seixanta-cinc anys, un detall que el pòrtic de l’AELC subratlla. Abans n’havia escrit dues més, que segons la biografia de l’associació no es van publicar. El llibre, que passa en una colònia tèxtil de la dècada del 1950, va tenir, en paraules de l’Enciclopèdia Catalana, «un gran èxit de crítica i de públic»: el 2009 va rebre el Qwerty de BTV i el Regió7 de Cultura, el 2010 el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, i va quedar finalista del Llibreter. El 2012 en va sortir una minisèrie de televisió, que va dirigir Lluís Maria Güell.

Hi va tornar el 2024 amb Cèlia Palau, protagonitzada, segons l’Enciclopèdia, per un personatge d’Olor de colònia. Entremig, La casa cantonera (2011) explica la història d’una família, diu el pòrtic, «a través dels records de dues germanes»; la biografia la situa en un poble miner, sense nom, del Berguedà, i hi destaca les gelosies, entre germans i en la parella, i els secrets familiars. Els dies sense glòria (2016) segueix la Glòria des dels anys trenta fins al 2003, i l’AELC hi llegeix el retrat d’una generació que el progrés va anar empenyent «del camp a la ciutat, del poble al bloc de pisos».

Va aprendre català als cursos de Normalització Lingüística, que la biografia de l’AELC situa a l’inici de la democràcia i l’Enciclopèdia a mitjan anys setanta; en aquella època va començar a escriure narracions, i algunes van tenir premis en certàmens locals. L’Aula de Lletres va ser l’escola on es va formar a principis dels anys noranta, tres anys segons l’AELC, i on després va treballar, primer en tasques administratives i, diu l’Enciclopèdia, fent-hi classes de tècniques d’escriptura. L’AELC també recull que va ensenyar escriptura a l’Ateneu Terrassenc i que va ser sòcia fundadora i presidenta d’Un munt de mots, una associació cultural de Terrassa. Nascuda a Puig-reig el 22 de febrer de 1944, havia viscut des dels sis mesos a la colònia tèxtil Vidal, i a catorze anys ja treballava a la fàbrica. Després d’uns estudis de comerç, als vint anys es va establir a Terrassa, on va fer d’administrativa.