Josep Colet i Giralt

Qui era Josep Colet i Giralt

El primer llibre de Josep Colet i Giralt, Poesies i sonets cruels. Primera part (1972), parava una atenció especial al sonet, i el pòrtic de l’AELC explica que a partir d’aquí va anar cap a l’experimentació poètica. David Jou, al pròleg d’Experiments i experiència (2008), en calcula l’abast: «més de tres-centes formes estròfiques». En un temps en què els poetes que volien investigar trencaven l’estrofa i abandonaven la rima, escriu Jou, Colet experimentava recuperant formes oblidades i proposant-ne de noves, i una part d’aquesta feina la va compartir amb Esther Martínez-Pastor: entre els volums que Jou atribueix a tots dos hi ha El món de les tercines, que l’AELC data el 1988. La biografia de l’associació esmenta també Estiu sense nom (1997) com a llibre a quatre mans amb ella. Els altres pròlegs que reprodueix l’AELC parlen de llibres concrets. Màrius Sampere, que va prologar Macumba (1996), un llibre que la biografia relaciona amb una estada al Brasil, hi trobava a cada pàgina secretismes, «influxos magicotel·lúrics» i mots que obliguen a interrompre la lectura, però creia que les imatges i les metàfores en compensaven el lector. Miquel-Lluís Muntané remarca que a La creu dels mots (Parnass, 2010) els títols dels poemes són parelles d’antònims, i que el llibre manté la unitat tot i que entre l’escriptura d’una part i la de l’altra hi ha «trenta-quatre anys». I Lluís Busquets Grabulosa, a Penso que penso (Comte d’Aure, 2014), hi veu predominar el sonet shakespearià, que permetia a Colet tancar cada poema amb una frase sentenciosa.

Colet va tenir un mestre, Salvador Perarnau i Canal, poeta de Súria, sobre el qual després va publicar diversos estudis, i ell mateix va ser, en paraules del pòrtic de l’AELC, un «mestre d’escriptors». Va fundar el grup literari Poesia Viva, que es reunia a la Cova del Drac, al carrer Tuset de Barcelona, i que ell dirigia, i més tard en va crear d’altres, com el Club Cultural Calassanç o un seminari d’investigació poètica i filosòfica. Barceloní del 1935, havia estudiat dret a la Universitat de Barcelona, però l’advocacia no li va durar gaire més de dos anys, i la biografia diu que després va treballar en publicitat, a la mateixa empresa on el seu pare era comercial. A les acaballes del franquisme es va dedicar a ensenyar català i a preparar materials per aprendre’l, i també va fer classes de preceptiva poètica. Una altra referència va ser Lluís-Maria Xirinacs: segons l’AELC, en seguia i en difonia el pensament, i en va partir per escriure Globàlium poètic evolutiu, que combina l’assaig i la poesia per exposar-ne la filosofia globalista. El 1974, als Jocs Florals d’Amsterdam, va guanyar l’Englantina d’or amb «La meva terra canviant». Va morir el 2021 i va deixar inèdit un Testament poètic de més de dos-cents poemes. L’AELC el va nomenar soci d’honor.