Joan Margarit

Qui era Joan Margarit

Joan Margarit va néixer a Sanaüja l’11 de maig de 1938, amb la guerra encara en marxa: els pares, un arquitecte i una mestra, s’havien refugiat a casa de l’àvia paterna. La família va voltar per Barcelona, Rubí, Figueres i Girona, va tornar a Barcelona i el 1954 se’n va anar a les Canàries. Ell va estudiar arquitectura a Barcelona i el 1968 va obtenir la càtedra de càlcul d’estructures a l’Escola d’Arquitectura, on va ensenyar fins a la jubilació. Amb Carles Buxadé va signar obres com una cúpula a Vitòria, premi Europeu d’Estructures Metàl·liques, o la fàbrica Aymerich de Terrassa, rehabilitada per acollir el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, i va formar part de l’equip que va guanyar el concurs de l’anella olímpica i l’estadi de Montjuïc.

Va començar a publicar poesia el 1963, en castellà, i cap al 1980 va passar al català: Vell malentès (1981) va guanyar el premi de la Crítica, i Cants d’Hekatònim de Tifundis, el Miquel de Palol i el Serra d’Or. Ell mateix se’n feia, gairebé sempre, la versió castellana, de manera que la major part dels seus llibres han sortit en les dues llengües. Van venir L’illa del tresor, flor natural als Jocs Florals de Barcelona, Mar d’hivern, premi Carles Riba, La dona del navegant, Edat roja, Els motius del llop, Aiguaforts o Estació de França. L’AELC en destaca especialment Joana (2002), escrit quan va morir la seva filla, i Càlcul d’estructures (2005).

Casa de Misericòrdia (2007), inspirat en una exposició sobre la postguerra, va rebre el premi de la Crítica, el Nacional de Cultura de la Generalitat, el premi Nacional de poesia que dona el Ministeri de Cultura i el Rosalía de Castro, entre d’altres. L’AELC hi troba els temes de sempre de la seva poesia: Barcelona, el jazz, l’arquitectura, la guerra, el patiment humà, la vellesa, l’amor i la mort. De la seva poesia en conjunt, l’Enciclopèdia en diu que és «de veu interior» i que «furga en els records» i reflexiona sobre el pas del temps. Va reflexionar sobre l’ofici a Noves cartes a un jove poeta (2009), i el 2018 va publicar les memòries Per tenir casa cal guanyar la guerra.

Va traduir al castellà Estimada Marta de Miquel Martí i Pol i, amb Pere Rovira, el Poema inacabat de Gabriel Ferrater, i va traduir també Elizabeth Bishop. Els seus poemes s’han musicat en discos com Paraula de jazz, on ell mateix en recita, o Desglaç, de Miguel Poveda. Va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1989 i va rebre, entre altres, el premi Jaume Fuster de l’AELC (2015), el Cervantes i el Reina Sofía de poesia iberoamericana, tots dos el 2019. Va morir a Sant Just Desvern el 16 de febrer de 2021, i el maig d’aquell any es va publicar Animal de bosc, el llibre en què treballava.