Quima Jaume

Qui era Quima Jaume

El 1958 Quima Jaume va ingressar a Sant Pere de les Puelles, un monestir benedictí de clausura de Sarrià, on també va ingressar la seva germana bessona, i en va sortir el 1961. Després va passar una temporada a París, on segons l’AELC va estudiar i va conèixer un món cultural «que serà decisiu per a la seva formació». De tornada es va establir a Barcelona i es va dedicar a l’ensenyament: primer va ser mestra de parvulari i, després d’estudiar filologia catalana a partir del 1974, professora en un institut, on ensenyava llengua i literatura catalanes. Cadaqués era el seu poble: hi va néixer el 1934 i hi va morir el 1993. El pare, pescador, era d’Alcúdia, i la mare, de Cadaqués, i l’Enciclopèdia Catalana diu que l’ambient familiar i el paisatge de la infantesa van influir molt en la seva obra. Els temes de la comarca li van inspirar també articles i petits assaigs, segons l’AELC; amb un d’ells, Anna Maria Dalí i Cadaqués, dedicat a la germana del pintor, va guanyar el 1991 el premi Carles Rahola de periodisme.

Fins al 1986 no va publicar cap llibre. L’empenta, segons l’AELC, li va donar Rosa Leveroni, que la va animar a portar els poemes a una editorial. Aquell any va sortir El temps passa a Cadaqués, i el 1990 Pels camins remorosos de la mar, guanyador del premi Carles Riba del 1989. L’Enciclopèdia remarca que en vida només va publicar aquests dos reculls. Un tercer, Del temps i dels somnis, va quedar inèdit i es va publicar pòstumament dins la Poesia completa, i el 2004 encara en va sortir Misterioses fruites. L’Enciclopèdia qualifica aquesta poesia «de factura classicista» i hi veu, bastit sobre les vivències al poble, «un univers simbòlic de gran potència evocativa»; Rosa Ardid, a lletrA, parla d’«un univers mític» i hi llegeix una recerca de l’absolut que la va dur primer al monestir i després a la poesia. Segons l’AELC, la mateixa autora la definia com una poesia «volgudament comunicativa». Des del 1995 els Premis Literaris de Cadaqués inclouen un premi a la trajectòria literària que porta el seu nom.