
La pell freda
La seva primera novel·la i la porta d'entrada ideal: una història d'aïllament i por en una illa remota, traduïda a més de trenta llengües i portada al cinema.
Antropòleg i novel·lista barceloní que barreja l'aventura, el terror i la novel·la històrica amb una prosa àgil. La pell freda s'ha publicat en trenta-set llengües, una xifra que no ha assolit cap altra novel·la catalana, i Victus, sobre el setge de Barcelona de 1714, va ser durant quatre anys seguits el llibre més venut a Catalunya.

La seva primera novel·la i la porta d'entrada ideal: una història d'aïllament i por en una illa remota, traduïda a més de trenta llengües i portada al cinema.

Aventura colonial, humor i reflexió sobre el poder de la ficció en una novel·la que va guanyar el premi Crítica Serra d'Or.
Vae Victus
Albert Sánchez Piñol va néixer a Barcelona el 1965. Va estudiar antropologia a la Universitat de Barcelona i als anys noranta va emprendre una tesi doctoral sobre els pigmeus que va quedar interrompuda quan va esclatar la guerra civil al Congo. Aquell tros d’Àfrica torna una vegada i una altra als seus llibres.
Els seus primers llibres van ser Pallassos i monstres (2000), un assaig sobre vuit dictadors africans, i el recull de contes Les edats d’or (2001). L’any següent va publicar La pell freda, una novel·la d’aventura i terror que es va convertir en un èxit internacional: trenta-set llengües i més de 800.000 exemplars venuts arreu del món. El 2017 se’n va estrenar l’adaptació al cinema, Cold Skin, dirigida per Xavier Gens.
Amb Pandora al Congo (2005), premi Crítica Serra d’Or, va tornar a l’Àfrica colonial amb una trama plena d’ironia sobre la mateixa escriptura. Després van venir els contes de Tretze tristos tràngols (2008) i, el 2012, Victus, una gran novel·la sobre la guerra de Successió i el setge de Barcelona de 1714 que va ser un gran èxit de vendes i va tenir continuació a Vae Victus (2015).
La seva obra més recent inclou Fungus. El rei dels Pirineus (2018), El monstre de Santa Helena (2022) i Pregària a Prosèrpina (2023), a més del recull Homenatge als caiguts (2019) i l’assaig Les estructures elementals de la narrativa (2020).
Els crítics hi han subratllat el pes de la tradició literària —Conrad, Stevenson, Lovecraft— dins d’unes formes de gènere que acaben desembocant en la pregunta filosòfica. Escriu amb frases breus, defuig les expressions fetes i situa gairebé sempre l’acció en escenaris allunyats de qualsevol geografia familiar.
Autors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1945 i el 1969.