La pell freda

Argument

Bona part del que se’n pot dir aquí ve del dossier de lectura que el Departament d’Educació de la Generalitat va preparar sobre la novel·la (Joan Chavarria i Maria Josep Prats, 2004-2005), que lletrA allotja i que en transcriu fragments; el desenllaç només el dona aquesta font.

El narrador és un jove irlandès sense pares, criat a la Institució Blacktorne, que havia militat en la causa irlandesa fins que, en paraules seves, «la causa em va abandonar a mi». Accepta una plaça d’oficial atmosfèric i desembarca en una illa de l’Atlàntic sud per passar-hi dotze mesos.

La casa on s’ha d’estar és a un extrem de l’illa; a l’altre hi ha el far, on viu Batís Caffó. Quan hi entren amb el capità, el troben al llit, sorprès a mig son, i no reacciona. De nit arriben els atacs: unes bèsties amfíbies, amb els dits units per membranes, envolten la casa. L’irlandès s’hi fa fort amb estaques punxegudes clavades a terra i amb piles de fusta i llibres lligades amb una metxa de petroli, però acaba refugiant-se al far amb en Caffó, des d’on resisteixen junts.

Al far hi viu també una femella de l’espècie, que en Caffó té per amant i que els dos homes maltracten. L’irlandès se n’enamora. Li dona un nom, Aneris, i en dona un altre als seus, citauca, fent creure a en Caffó que n’entén la llengua. A poc a poc es convenç que els invasors són ells, i decideix no matar cap més citauca si no és per defensar-se. Quan entre les criatures apareixen cries, n’hi ha una per qui sent una compassió especial: és òrfena, com ell.

En Caffó, que la bogeria va guanyant, el veu passat a l’altre bàndol. En un dels enfrontaments, un cop de destral que anava per a l’irlandès el rep un citauca que intentava entrar; en Caffó surt del far amb un tronc a la mà, fa un salt al buit i les criatures l’ataquen per totes bandes. El dossier ho llegeix com un suïcidi.

Sense en Caffó, l’irlandès es desentén de l’Aneris, beu sense parar, la vesteix per no veure-la nua i la pega fins que ella s’hi torna. Cada vegada actua més com el seu antecessor. Amb tres mesos de retard arriba el vaixell que porta el seu relleu, un jove oficial atmosfèric. A la primera nit els atacs l’aterreixen, i va al far a demanar refugi a qui creu que és en Caffó: és l’irlandès. El dossier hi veu un final que tanca la novel·la de manera cíclica.

Temes

• La por. Màrius Serra, en un text que recull lletrA, ho diu sense embuts: «El personatge central de La pell freda és la por».
• Nosaltres i els altres. Per a Serra, l’Aneris fa encara més difuses «les fronteres entre el nosaltres i els altres»; Ponç Puigdevall hi veu la relació conflictiva, tan present a Conrad, entre el poder occidental i el «bon salvatge».
• El terror i l’aventura. Puigdevall hi llegeix el terror còsmic de Lovecraft i el viatge cap a les tenebres del Marlowe de Conrad.
• La bogeria i la brutalitat. El dossier del Departament d’Educació hi treballa els conflictes interiors que porten els personatges a la violència, i fa servir el tracte que rep l’Aneris per parlar de violència de gènere.

Per treballar-la a classe

• El contrast entre la casa i el far, que el dossier proposa de llegir com una visió caòtica davant d’una d’ordenada.
• Com evolucionen les pors de l’irlandès al llarg del llibre, de la inquietud al pànic (dossier).
• El final cíclic: qui arriba a l’illa i per què el nouvingut no sap amb qui parla (dossier).