Alfons Serra i Baldó

Qui era Alfons Serra i Baldó

La literatura i la mètrica catalanes són el tema dels articles que el filòleg Alfons Serra i Baldó va publicar a Revista de Catalunya, Estudis Romànics, Quaderns de Poesia i Estudis Universitaris Catalans, entre altres publicacions, i als diaris La Publicitat i El Matí. El 1932 va signar amb Rossend Llates un Resum de poètica catalana. Aquell mateix any va publicar la Qüestió entre lo vescomte de Rocabertí i mossèn Jaume March, i després van venir un estudi i antologia, Els trobadors (1934), que dona el text provençal i una traducció catalana en prosa, i El desafiament de Bordeus (1935), una tria de la crònica de Bernat Desclot. Deu llibres catalans (1938) és un volum didàctic que explica als infants obres de Maragall, Verdaguer, Llull i altres autors.

Com a poeta va publicar dos reculls, que l’Enciclopèdia Catalana considera d’inspiració ribiana: Càrcer (1936), que va signar Andreu Maristany, i Dotze sonets (1942), que va sortir a Tolosa de Llenguadoc amb una traducció francesa. Era la ciutat on s’havia exiliat el 1939. Amb l’ajut de Josep Sebastià Pons, hi va ser conservador de la Biblioteca Universitària i lector de català i de castellà tant a l’Institut d’Études Hispaniques com a la Facultat de Lletres, i el 1952 va fer de secretari dels Jocs Florals de l’exili, que es van celebrar a Tolosa. Abans de la guerra havia fet classes a l’Institut-Escola de Barcelona i havia estat lector a Tübingen; s’havia format a Madrid, a Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans. Nascut a Barcelona el 1909, va tornar a Catalunya el 1974, un cop jubilat, i va morir a Barcelona el 1993.