Rossend Llates i Serrat

Qui era Rossend Llates i Serrat

El Resum de poètica catalana (1932), que Rossend Llates va escriure amb Alfons Serra i Baldó, és l’assaig seu que destaca l’Enciclopèdia Catalana, i en diu que «tingué una gran difusió». La poesia va ser, segons la mateixa font, la part de la literatura a què més es va dedicar. Els seus llibres de versos, Sentiment i paisatge i Poemes lírics (1924), porten la influència de Josep Carner i del noucentisme, però l’article remarca que no hi falta l’«espontaneisme maragallià». Sentiment i paisatge va sortir el 1946, tot i que porta una data falsa, 1937. També va escriure biografies: Beethoven. Vida i obra. Visió actual (1970), amb Maria Canals, pianista i pedagoga, que era la seva dona, i Francesca Bonnemaison de Verdaguer i la seva obra (1972), amb Maria Cinta Balagué. El 1953 va donar a conèixer una antologia, Llibre de l’humor català, i les memòries, 30 anys de vida catalana, el 1969; el 1971 les va completar amb Ésser català no és fàcil. Va traduir Musset, Tolstoi, Baudelaire i Vintila Horia.

L’Enciclopèdia el compta entre els representants de la bohèmia intel·lectual de Barcelona. Va escriure a La Publicitat, Mirador i El Be Negre i, ja a la postguerra, a Destino, Tele-estel i Revista. La crítica musical, la va fer a Destino, al Diario de Barcelona i a El Correo Catalán, entre altres. Llicenciat en dret, va estudiar violí amb M. Viscasillas i, amb D. Mas i Serracant, composició, contrapunt, harmonia i piano. Com a compositor, l’Enciclopèdia en destaca un Concert en mi menor per a orquestra i piano, les peces per a piano Tema amb variacions i Fantasies en forma de variacions i cançons per a veu i piano amb lletra seva.