Josep Gimeno i Navarro

Qui era Josep Gimeno i Navarro

Oasi, el grup literari que Josep Gimeno i Navarro va fundar el 1937 i en què va participar activament, va tenir des del 1938 una editorial pròpia, Edicions Oasi, també creació seva. Durant la guerra va col·laborar a Catalans!, Meridià, Amic i Moments, i va publicar Dolor de la guerra (1937), un volum que l’Enciclopèdia Catalana presenta com a «exemple del compromís antifeixista de l’autor». Acabada la guerra, va seguir lligat a grups literaris i publicant: dels anys quaranta són Les ales dels àngels (1948), L’enyor perdurable (1949) i L’íntim recés, que l’article data el 1947 tot i que porta peu d’impremta del 1937. En aquests reculls i en els anteriors, com El moliner invisible (1936), Festeig o Poemes de raval (tots dos del 1938), l’Enciclopèdia hi veu «una línia popularista amb una imatgeria influïda per García Lorca o per Sánchez Juan».

Al teatre hi havia arribat després d’uns primers escrits en castellà, i ja va ser en català on va estrenar. L’article, que diu que algunes d’aquestes obres tenen to social, en cita Els desheretats (1938), L’amor infinit (1935) i tres del 1936: Demà comença la vida, La inútil veritat i Barraques de Montjuïc. Gimeno, nascut a Barcelona el 1901 en una família immigrada, havia fet de tipògraf i havia jugat a futbol com a professional quan era jove, i també pintava.