Salvador Perarnau i Canal

Qui era Salvador Perarnau i Canal

Segons l’Enciclopèdia Catalana, la poesia de Salvador Perarnau i Canal recull «la precisió estilística de l’herència noucentista» i s’acosta sobretot a «la línia més moralista» de Josep M. López-Picó. Entre els seus reculls hi ha Ritmes sentimentals (1925) i Amb l’infinit a les mans (1936). La rel (1929) i Caps de brot (1966) són tries de la seva obra lírica, i la segona hi incorpora també poemes que fins llavors no havien vist la llum. El 1965 els Jocs Florals, un certamen on l’Enciclopèdia diu que participava «assíduament», el van proclamar Mestre en Gai Saber. Pòstumament, el 1973, es va publicar Oracions, un aplec de poemes inèdits.

Entre el 1939 i el 1948 va viure a l’exili. Una altra part de la seva obra és per a infants. Joan G. Junceda va dibuixar El senyor Pèsol i altres plantes (1937), i Antoni Clavé va il·lustrar Poemes per a infants (1938): són dos dels aplecs de poesia infantil que va publicar, com també Cuques de llum (1930) i Ales humanes (1938). En prosa, el recull de contes per a infants Infants i fruites (1930) va sortir amb il·lustracions de Jack Benson. Va col·laborar a Fornal, a La Tralla i a El Poble Català de Tolosa de Llenguadoc.