Maria Perpinyà i Sais

Qui era Maria Perpinyà i Sais

Maria Perpinyà i Sais va ser redactora d’El Matí, un diari catòlic de Barcelona on, segons l’AELC, va entrar quan encara era un projecte. Hi havia arribat el 1928 des de Verges, el seu poble, gràcies a la mediació d’Octavi Saltor i de Tomàs Roig i Llop. L’associació, a partir d’un recompte de la historiadora Neus Real, diu que fins al 1934 les seves col·laboracions en aquell diari ja passaven de dues-centes, entre contes, poemes, ressenyes, articles i adaptacions de textos sobretot francesos, i en remarca els relats infantils, el camp que més l’interessava després de la poesia, encara que «més per raons ideològiques i morals que no pas estètiques». El 1930 va publicar El follet sentimental, uns contes per a infants il·lustrats per Josep Longoria. Va escriure també a La Nau, La Paraula Cristiana, D’Ací i d’Allà, La Nova Revista o La Veu de Catalunya, i va traduir poemes del francès i contes i rondalles. El tancament d’El Matí la va deixar sense la feina principal.

Com a poeta, l’Enciclopèdia Catalana li atribueix dos llibres d’«ascendència postsimbolista», de to líric i elegíac, en què destaca «la precisió del llenguatge i la musicalitat». El primer, Poemes (1931), el van editar les publicacions de La Revista, amb pròleg de Josep Maria Capdevila, director d’El Matí. El segon, Terra de vent (1936), és segons l’AELC l’últim que va publicar en solitari, i l’associació diu que hi fa servir un paisatge de natura civilitzada per «fer un cant a les persones que habiten i modelen la terra». Cap a mitjan anys cinquanta va tornar a viure a Verges. Hi va reprendre l’escriptura, i també hi traduïa i corregia textos en català, però l’AELC constata que «fins avui bona part de l’obra resta inèdita». Se’n van publicar dos poemes a Les cinc branques (1975) i sis a 31 poetes d’avui, l’any següent, i Josep Maria Cervera va posar música el 1977 a Dansa de la mort a Verges. L’Enciclopèdia hi afegeix que va actualitzar la llengua del text de la processó de Verges. Va néixer a Verges el 1901 i va morir a Banyoles el 1994.