Jordi Albertí

Qui era Jordi Albertí

El silenci de les campanes (2007), que porta el subtítol «La persecució religiosa durant la Guerra Civil», encapçala la llista de llibres d’història que el pòrtic de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), fet amb l’arxiu personal de l’autor, atribueix a Jordi Albertí, seguit de La Iglesia en llamas (2008), La bandera catalana. Mil anys d’història (2010) i La senda del báculo (2010). L’AELC en reprodueix dues lectures. Marta Pessarrodona, a VIA el 2007, creia que Albertí era segurament el primer estudiós que abordava el tema «d’una forma global» i remarcava que l’autor hi prenia partit i aportava elements que podien fer pensar en un pla previ el 1936. Jordi Llisterri opinava que el mèrit del llibre no era tant la novetat com el relat, que donava una visió «prou equilibrada» dels fets, del context i de la interpretació que se’n podia fer. De La bandera catalana, una crònica de l’Agència Catalana de Notícies del 2010 recollida per l’AELC explica que seguia la senyera des dels seus orígens com a emblema dinàstic a l’edat mitjana fins a l’estelada, a la qual dedicava un capítol, i que fugia dels tractats d’heràldica per buscar un to didàctic. Entre el 2001 i el 2004, Albertí també va coordinar les publicacions de l’exposició Germinabit, l’expressió religiosa en llengua catalana al segle XX.

Abans de dedicar-se professionalment a escriure i a la història, havia treballat en la docència i en la gestió comercial a Barcelona, on va viure més de trenta anys, segons el pòrtic, que el situa després a Maçanet de la Selva. Com a filòleg, llicenciat en filologia catalana, va publicar a la Revista de Catalunya uns cent treballs de recerca sobre literatura entre el 1998 i el 2008, i es va encarregar de les anotacions dels tres primers volums de l’Obra completa d’Eugeni d’Ors que va publicar Quaderns Crema (1998, 2001 i 2003). Segons la pàgina de premis de l’AELC, el llibre de poemes Sense àncora va guanyar el premi Grandalla de poesia el 1997, i Les cartes d’en Marc, una narració que va sortir el 2008, havia quedat finalista el 1999 del premi de literatura juvenil Josep Miquel Guàrdia i Bagur Ciutat d’Alaior. El 2010 va rebre el premi Puigmarí de poesia i el de narrativa. Va néixer a Cassà de la Selva el 1950 i va morir el 2022.