Vicent Simbor

Qui és Vicent Simbor

Amb El realisme compromès en la narrativa catalana de postguerra (2005), Vicent Simbor va obtenir el premi Serra d’Or el 2006, i aquell mateix any de publicació va sortir La narrativa catalana del segle XX. Dos altres llibres seus que cita l’Enciclopèdia Catalana estan dedicats a Llorenç Villalonga, Llorenç Villalonga a la recerca de la novel·la inefable (1999) i Llorenç Villalonga, ironista i jogasser (2013), i un a Joan Fuster, Joan Fuster: el projecte de normalització del circuit literari (2012). Amb Ferran Carbó va fer el que l’Enciclopèdia anomena «treballs de síntesi», que se centren en la segona meitat del segle, com La recuperació literària en la postguerra valenciana (1939-1972) i Literatura actual al País Valencià (1973-1992), tots dos del 1993. Fora del segle XX, va escriure amb Rafael Bosch El poeta Jaume Escrivà (segles XIV-XV) (2016), i, a més d’edicions de textos de diversos autors, va editar Ironies de la Modernitat. La ironia del Modernisme al Noucentisme (2015) i Josep Massot i Muntaner. De València i Mallorca (2017).

Carles Salvador, el poeta i gramàtic, és el nom que més es repeteix a la bibliografia de Simbor que dona l’Enciclopèdia: Carles Salvador i Gimeno: una obra decisiva i Carles Salvador: política i nacionalisme, tots dos del 1983, Carles Salvador, Antologia poètica (1993), Carles Salvador, Papers de premsa (2000), i Carles Salvador 1893-1955 i Carles Salvador, Narrativa, del 2008. L’Enciclopèdia els inscriu en la recerca que va dedicar al «primer terç del segle XX valencià», on el poeta comparteix protagonisme amb la narrativa d’aquells anys, i del mateix camp és Els fonaments de la literatura contemporània al País Valencià (1900-1939) (1988). Abans d’aquesta etapa, segons la font, havia treballat sobre la Renaixença valenciana —Els orígens de la Renaixença Valenciana és del 1980—, el Romanticisme valencià i Teodor Llorente. Simbor, nascut a Alginet el 1951, és presentat per l’Enciclopèdia com a catedràtic de filologia catalana a la Universitat de València, amb els segles XIX i XX com a especialitat, i el País Valencià per davant de tot, i com a membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Va dirigir Caplletra. Revista Internacional de Filologia.