Antoni Defez

Qui és Antoni Defez

Realisme i nació: un assaig de filosofia impura, d’Antoni Defez i Martín, és el llibre que la relació de guardonats del premi Joan Fuster d’assaig, un dels premis Octubre, publicada per l’Enciclopèdia, registra en l’edició del 2008. Bromera, que el publica com a poeta, li atribueix aquest premi i un altre d’assaig, el Càtedra Blasco, per Assumptes pendents. Bullent, que també el té al catàleg, data Realisme i nació el 2009 i el compta entre cinc assaigs: abans, Música i sentit. El cas Wittgenstein (2008); després, Assumptes pendents. Set qüestions filosòfiques d’avui (2011), i, tots dos del 2020, Els arbres de Berkeley. El problema del món extern en l’empirisme clàssic i Fronts oberts. Quatre estudis sobre Russell, Heidegger i Wittgenstein. Les dues editorials el presenten com a professor de Filosofia de la Universitat de Girona. Bromera, que l’hi situa des del 1994, li atribueix també una trajectòria docent que va de l’escola primària i el batxillerat a la feina de professor associat a les universitats de València i d’Alacant, i diu que a la de València hi va estudiar Magisteri i Filosofia.

L’altra part de la bibliografia que dona Bullent són sis poemaris, publicats entre el 2003 i el 2014. Tres els ha publicat també Bromera: Els haikus de Ciutat Vella (2005), Incert moviment (2009) i Metralla esparsa (2014); els altres són Pas insomne (2003), La fam del guepard, també del 2005, i L’arc de la mirada (2007). Bromera hi associa un premi a cadascun dels seus tres: a Metralla esparsa, l’Ibn Jafadja; a Incert moviment, el Vicent Andrés Estellés de Burjassot, i a Els haikus de Ciutat Vella, el Ciutat de València de poesia. Als veredictes que publica la mateixa editorial, l’Estellés és del 2008, amb el títol L’incert moviment, i l’Ibn Hafaja, del 2013.