Anna Vila

Qui és Anna Vila

La primera novel·la d’Anna Vila, Vacances al Zurich, va guanyar el premi Pere Quart d’humor i sàtira del 1993. Per a adults va escriure també, per un encàrrec del 1998, una novel·la rosa, La dona dels trens, que va signar amb el pseudònim de Meryl Clint i que la biografia de l’AELC defineix com una novel·la «d’amor i d’humor». Naufragis quotidians (1999) la va escriure amb Antoni Dalmau: hi segueixen la crisi d’un matrimoni a través d’un seguit de cartes. Segons el pòrtic de l’AELC, des de Vacances al Zurich va anar combinant aquestes novel·les amb la narrativa per a infants i joves.

La biografia de l’AELC fa començar aquesta altra branca el mateix 1993, amb Més o menys ben avinguts, un llibre sobre la vida en comú de persones i animals sota un mateix sostre. A mi no em veu ningú (2002) li va valer el premi Apel·les Mestres, que va compartir amb la il·lustradora Maria T. Cáceres. Abans havien sortit El núvol lila (1995), En Saïd vol fer de cristià (1999) i Qui fa ballar la geganta (1997), per al qual la biografia diu que va fer prop de vuit mesos de recerca, i després, L’Albert i els coloms missatgers (2003).

Anna Vila va néixer a Igualada el 1949 i hi va estudiar infermeria; segons la biografia de l’AELC, va ser infermera de la Seguretat Social des del 1976. El primer llibre que va publicar no era de ficció: Els fills diferents (1991), que un any abans havia sortit en castellà, parteix, diu el pòrtic, de la seva experiència com a mare, i la biografia explica que hi aplega articles, cartes adreçades a diaris i notes del seu dietari. El 2004 hi va tornar amb Els fills diferents es fan grans. L’AELC li registra obra traduïda al castellà.