Francesc Grau i Viader

Qui era Francesc Grau i Viader

Francesc Grau i Viader va reconstruir un dietari que havia perdut, i en va sortir Dues línies terriblement paral·leles (1978), el relat de la seva experiència com a soldat de l’exèrcit de la República, on havia entrat el 1938. Rua de captius (1981) hi dona continuïtat amb el temps que va passar presoner al camp de concentració de Miranda de Ebro. Segons l’Enciclopèdia Catalana, les tropes franquistes el van capturar el 1939; després de passar per camps de concentració, el van forçar a allistar-se a l’exèrcit, i no se’n va llicenciar fins al 1945.

Calella, on havia nascut, va ser on es va establir després i on va desplegar, diu l’article, «una intensa activitat cívica i cultural». Del 1970 al 1982 hi va ensenyar català. Com a secretari de la Cooperativa l’Amistat, hi va crear una secció de cultura i un certamen literari. Va dirigir El Nunci (1981-91) i va ser un dels fundadors de Tralla (1978-81), totes dues revistes calellenques, i va col·laborar a L’Avenç, El Pont i Repòrter, de l’Alt Maresme. També va publicar Com unes ales de gavina i altres contes (1983); Calella, flash-back (1985), premi Josep Amatller d’assaig, i Llum vermell, que va guanyar el 1994 el premi Manuel Cerqueda d’Andorra de novel·la curta i es va publicar el 1995. El 1976 s’havia endut el premi de narració Recull Puig i Llensa.