Joan Rendé

Qui és Joan Rendé

Consultori sentimental de Cecília Bibiloni és el títol d’un programa que Joan Rendé va fer a Catalunya Ràdio el 1987 i el 1988, amb molt d’èxit segons l’AELC, i també el d’un llibre seu del 1988. Segons l’Enciclopèdia Catalana, aquest volum va sortir de la seva feina de col·laborador de premsa; la biografia de l’associació diu que va tenir un «notable èxit de crítica i lectors» i que va arribar després d’uns anys sense publicar. Al periodisme signava amb un altre nom: Doctor Scòpius, el pseudònim de la seva columna a l’Avui. Per a l’Enciclopèdia, els articles i les entrevistes que signava així li van donar «un considerable públic». El 1982 va rebre el premi Ciutat de Barcelona de periodisme.

La seva narrativa havia començat amb Sumari d’homicida, premi Víctor Català el 1977 i publicat l’any següent. La ironia és el tret de la seva narrativa que remarquen totes tres fonts, i l’Enciclopèdia hi veu també acostaments al realisme màgic. La pedra a la sabata (2004) li va valer el Mercè Rodoreda (2003) i el Crítica Serra d’Or (2005). El premi de la Crítica havia estat per a El barber violador (1997), una novel·la que l’Enciclopèdia situa entre els últims anys del franquisme i els primers de la transició. Entre les seves novel·les hi ha també La cavalleria impossible (1992), Els anys de la serp (2017) i Un dimarts (2008), la història d’una segona oportunitat.

Va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs, en els reculls del qual va publicar contes, i per a TV3 va escriure guions com el d’Oh, Bongònia. L’Enciclopèdia li atribueix també el llibret d’una comèdia musical, El rei de l’Orient (1987). L’Enciclopèdia i la biografia de l’AELC coincideixen que va dirigir l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Havia nascut el 1943 i, de jove, segons la biografia, va començar estudis de medicina, de filosofia i lletres i de periodisme, que no va acabar. L’AELC el compta entre els seus socis d’honor.