Josep Maria Muñoz i Pujol

Qui era Josep Maria Muñoz i Pujol

El premi Maragall del 1955 va donar a conèixer Josep Maria Muñoz i Pujol amb Torna un home, que el Teatre Romea va estrenar el 1956. Després va estrenar No hay camino (1959) al Candilejas de Barcelona i La hora de todos (1960) al María Guerrero de Madrid. Metge, va exercir la medicina, i va escriure en castellà i en català fins al 1960; des d’aleshores, només en català. L’Enciclopèdia Catalana diu que Antígona 66 va marcar «una de les línies més persistents de la seva dramatúrgia», i el que la distingeix, segons l’article, és «la recreació del mite amb una intenció cívica». Va guanyar el premi Josep Maria de Sagarra el 1965; es va estrenar el 1967 i es va publicar el 1968. També de tema mític és Kux my Lord, que s’havia d’estrenar el 1970 al Festival Internacional de Sant Sebastià: l’estrena es va prohibir, i el text es va publicar el 1977. Amb Les bacants (1973) completava una trilogia mítica sobre un dels temes que hi tornen sovint, «la llibertat enfront de l’autoritat». Va continuar estrenant, entre altres obres, Alfons Quart (1988, premi Ignasi Iglésias), Somni de mala lluna (1992, premi Crítica Serra d’Or), En Companys (1981), L’home del billar (2014) o la comèdia Fleca Rigol, digueu (1985), publicada el 1993.

Fins al 1998, tota l’obra que havia publicat era teatre. Aquell any va entrar en la prosa amb una novel·la, Dies de la raó perduda, i en van venir d’altres, com L’experiment (2015) o Tots els camins duen al llit de Venus. Història d’Abelard i Heloïsa (2010), de la qual l’any següent va publicar una versió teatral. També va escriure biografies: El falcó de Sueca (2002), dedicada a Joan Fuster, i les de Lluís Nicolau d’Olwer (2007) i Agustí Duran i Sanpere (2004). I va fer estudis d’història: El Clínic investigat. De la guerra civil a la democràcia és del 2013, i El cant de les sirenes. Petita crònica del teatre independent a Catalunya (1955-1990) (2009) va guanyar el premi Ciutat de Barcelona de ciències humanes. La crònica La gran tancada (1999) explica la tancada d’intel·lectuals a Montserrat del 1970. Va morir a Barcelona el 2015.