Bernat Metge

Qui era Bernat Metge

Lo somni és un llibre escrit per defensar-se. Joan I va morir de manera inesperada el 19 de maig del 1396, i Bernat Metge, que havia estat el seu secretari, va perdre el càrrec i va ser processat amb altres consellers i funcionaris de la cancelleria. Segons el pòrtic de l’AELC, l’acusaven de corrupció i de traïció, i d’aquí va sortir l’obra, que va enllestir el 1399: quatre llibres en primera persona en què el narrador conversa amb el rei mort, i és el mateix Joan I qui hi declara innocent el seu antic secretari. La biografia de l’AELC adverteix que l’escena de la presó on Metge situa el diàleg «és potser una ficció narrativa». Per a l’Enciclopèdia Catalana, Lo somni és «una de les obres cabdals i més influents de la literatura catalana medieval». La mateixa font recorda que Martí de Riquer i Antoni Comas van considerar Metge «l’introductor de l’humanisme literari a la Península», mentre que estudiosos més recents com Lola Badia o Francisco Rico dubten que hi hagués un veritable humanisme català.

No era la primera vegada que escrivia per defensar-se. Segons el pòrtic, ja el Llibre de Fortuna e Prudència (1381), el relat en octosíl·labs d’un viatge a l’illa de la Fortuna, havia de demostrar que era innocent en els processos que se li havien obert. El 1388 va ser processat, i aquell any va passar a la prosa amb Valter e Griselda: la biografia de l’AELC explica que a la carta que acompanya l’obra també s’hi proclama innocent. Parteix del text llatí en què Petrarca havia traduït l’últim conte del Decameró de Boccaccio. L’Apologia, que va deixar inacabada, ja començava a tractar el tema de Lo somni, segons el pòrtic, i partia del Secretum de Petrarca, una obra que, segons l’Enciclopèdia, va conèixer millor gràcies a l’ambaixada a la cort pontifícia d’Avinyó que el rei li va encarregar entre el febrer i l’abril del 1395. Hi ha també peces paròdiques en vers, el Sermó i Medicina apropiada a tot mal, i una altra traducció, l’Ovidi enamorat.

Metge va néixer a Barcelona a mitjan segle XIV. El pare, Guillem, era un especier vinculat a la casa reial; quan va morir, la mare es va tornar a casar amb un protonotari de la reina Elionor, i va ser el padrastre qui el va orientar cap a la cancelleria. Notari des del final del 1370, va treballar al registre de la reina del 1371 al 1375, i quan ella va morir va passar al servei del príncep hereu, el futur Joan I, de qui va ser secretari des del 1390. El pòrtic diu que el 1398 va ser absolt; a partir de l’any següent Martí I el va anar reincorporant a la cancelleria, on va servir fins a la mort del rei, el 1410. Amb l’arribada de Ferran d’Antequera, el 1412, va quedar fora dels afers d’estat, i va morir a Barcelona el 1413.