Enric Soler i Godes

Qui era Enric Soler i Godes

Enric Soler i Godes era mestre, i l’Enciclopèdia Catalana el presenta com «l’introductor del mètode Freinet al País Valencià». Durant la Segona República va treballar per renovar l’ensenyament i perquè el català entrés a les escoles valencianes, i el 1931 va ser un dels signants de les Normes ortogràfiques de Castelló. Anys després, el 1971, va publicar unes beceroles, Llegir i escriure. El 2001 la Universitat Jaume I va editar una antologia de textos seus, L’escola i la cultura.

Com a escriptor, va presidir la secció literària de Lo Rat-Penat i va publicar els reculls de poemes Bestioles (1952), I el cel és blau (1933) i Cançons d’ahir i de demà (1964), a més d’opuscles de divulgació històrica com Valencians a Mèxic (1953), Els primers periòdics valencians (1960) o L’Arxiu del Regne de València (1966). Va escriure a la premsa, a País Valencià, a El Camí i en diaris del Principat, i a la postguerra va fer de corresponsal de Destino i va col·laborar en moltes revistes catalanes de França i d’Amèrica. El 1991 va rebre el premi de les Lletres Valencianes.