Joaquim Amat-Piniella

1913–1974 · Catalunya · Exili i diàspora

Escriptor manresà, supervivent de Mauthausen. Hi va escriure poemes i, en sortir-ne, K.L. Reich, una novel·la sobre el que hi van viure ell i altres compatriotes, que la censura va retenir fins al 1963. Va publicar quatre novel·les més sobre la derrota i la incomunicació, va ser un dels fundadors de l'Amical de Mauthausen, i des del 2001 un premi de novel·la social porta el seu nom.

Si no has llegit mai Joaquim Amat-Piniella, comença per aquí

K. L. Reich
1963
La que l'Enciclopèdia considera la seva obra més important: el camp de Mauthausen contat en forma de novel·la per algú que hi va estar pres, escrita just després de l'alliberament i publicada disset anys més tard.
Amazon Casa del Llibre

Llibres de Joaquim Amat-Piniella

Tots els llibres de Joaquim Amat-Piniella que tenim al catàleg: 5 obres.

Qui era Joaquim Amat-Piniella

Joaquim Amat-Piniella va sobreviure a Mauthausen i en va deixar dos testimonis. Un és un recull de poemes escrits dins del camp, que no es va publicar fins al 1999 amb el títol Les llunyanies. L’altre és K.L. Reich, que va escriure el 1945 i el 1946, tot just sortit del camp. Segons l’AELC, va triar la ficció i no les memòries per oferir «un retrat ampli de les reaccions humanes als horrors del camp de concentració». La censura en va retardar la publicació fins al 1963, i la versió completa no va arribar fins al 2001.

A Manresa, on havia nascut el 1913, fill de la pintora Concepció Piniella, havia estat secretari personal de l’alcalde durant la República i militava a Esquerra Republicana. Escrivia crítica de cinema i d’art a la premsa local —El Pla de Bages, El Dia, la revista Assaigs—, va impulsar la revista Ara i el 1933 va publicar el primer llibre, Ombres al calidoscopi, uns retrats irònics de personatges de la ciutat. La guerra el va dur al front, voluntari a l’exèrcit republicà, i la derrota, a l’exili. A França va passar pel camp d’Argelers i, capturat pels alemanys, com tants altres refugiats es va trobar apàtrida perquè l’Estat espanyol no el reconeixia, i va ser deportat a Mauthausen, d’on va sortir alliberat el maig del 1945.

Com que no podia tornar a Manresa per motius polítics, es va quedar a Barcelona i hi va publicar quatre novel·les més, El casino dels senyors (1956), Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959) i La ribera deserta (1966), totes travessades, segons l’AELC, per la derrota i la incomunicació.

El 1962 va ser un dels fundadors de l’Amical de Mauthausen i, segons unes paraules de Montserrat Roig que recull l’AELC, va ser ell qui li va inspirar Els catalans als camps nazis. Va morir el 1974 i una part de la seva obra va quedar inèdita durant anys. Des del 2001 un premi de novel·la social porta el seu nom, i el 2013, any del centenari, Manresa li va dedicar una exposició i hi van traslladar les seves restes.