Enric Duran i Tortajada

Qui era Enric Duran i Tortajada

La col·lecció «Nostra Novel·la», nascuda el 1930, va tenir entre els seus fundadors Enric Duran i Tortajada, que hi va donar, entre altres títols, les dues obres narratives que en retén la Gran Enciclopèdia Catalana. Els ulls de l’esperit (1930) és un relat «d’imitació de registres romàntics», en paraules de la font. Ninots de falla (1931) aplega narracions que l’Enciclopèdia qualifica «de to popular». Els llibres de poesia que hi cita són tots posteriors a la guerra, d’Els sonets de la llar (1942) i Les cançons de l’Horta (1944) fins a Els paisatges cordials (1954), passant per Poema de València (1945) i Líriques i burlesques (1953), a més de l’antologia Semprevives (1963). Segons la mateixa font, és una poesia «influïda per Teodor Llorente».

Ja des del 1912 havia anat publicant poemes i narracions en capçaleres com Las Provincias, Taula de Lletres Valencianes o El Progreso de Xàtiva, i l’Enciclopèdia li atribueix també uns quants volums en castellà, de cròniques i de memòries. Va fer teatre amb el seu germà, Miquel Duran i Tortajada: abans del 1936 va portar a escena obres que havia escrit, diu la GEC, «amb la col·laboració del seu germà Miquel», i l’article que l’Enciclopèdia dedica a Miquel els fa autors junts de Paraís sis, tercer pis (1934). Va militar a la Joventut Nacionalista Republicana, i durant la República i la guerra va ser conseller de l’Ajuntament de València. Havia nascut a la ciutat el 27 d’agost de 1895 i hi va morir el 28 de juny de 1967.