Joan Cuscó i Aymamí
Joan Cuscó i Aymamí (Sabadell, 1922-2019), editor, escriptor i activista cultural, va fundar el 1978 l'associació Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell i la revista Quadern, que va dirigir fins al 1997. Va escriure sobre la ciutat a De les eixides (1980) i Dels carrers de Sabadell (1982), i amb Emili Hierro va publicar els llibres de caricatures 62 ceballuts i Més ceballuts.
Llibres de Joan Cuscó i Aymamí
- De les eixides
De les eixides
- Dels carrers de Sabadell
Dels carrers de Sabadell
- Més ceballuts
Més ceballuts
- Passatgers
Passatgers
- 62 ceballuts
62 ceballuts
Qui era Joan Cuscó i Aymamí
«Sempre al servei de la cultura sabadellenca»: així presenta l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) els llibres de Joan Cuscó i Aymamí, que el 1980 va inaugurar amb De les eixides la col·lecció Biblioteca Quadern, dels Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell. El 1982 va publicar Dels carrers de Sabadell. Amb Emili Hierro va fer 62 ceballuts (1984), seixanta-dues caricatures de figures de la vida artística i literària sabadellenca; segons la biografia de l’AELC, l’acollida va ser tan bona que el 1992 en van publicar un segon, Més ceballuts. També són seus Del torrent de la Tosca (1988), amb Joan Farell, i Passatgers (2005). Abans d’aquests llibres, a començament del 1978, havia creat l’associació Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, que més endavant es va convertir en fundació i que el 1998 li va concedir el premi Quadern. Per Sant Jordi del mateix 1978 va fundar Quadern, una revista literària bimestral que va editar i dirigir fins al desembre del 1997. Segons l’AELC, la revista va néixer perquè a Sabadell faltava una publicació que tractés «de forma seriosa i periòdica» l’activitat artística i literària de la ciutat.
Cuscó signava Xèspir, un pseudònim que, segons l’AELC, li van posar al Marroc, on va fer el servei militar, per la seva afecció a l’obra de Shakespeare. Des d’allà va enviar els primers articles al Diari de Sabadell, sobre els costums d’aquella terra. Va passar més de vint anys a la indústria tèxtil, i després va tornar al diari amb textos d’humor i amb una sèrie d’entrevistes, Perfils —després Semblances—, que eren petites biografies de sabadellencs amb projecció ciutadana. El primer llibre, Grageas y otras puñetas (1973), és un recull d’aforismes d’humor, il·lustrat per ell mateix i signat Xèspir. El 1992 va rebre el premi Tenacitat de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt. Va ser president d’honor de la fundació que havia impulsat, membre numerari de la Fundació Bosch i Cardellach i patró de la Fundació Joaquim Busquets, i l’AELC el va tenir com a soci d’honor. Havia nascut a Sabadell el 1922 i hi va morir el 2019.
Si t'agrada Joan Cuscó i Aymamí, també et poden agradar
Tots els autorsAutors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1910 i el 1929.




