Eudald Puig i Mayolas

Qui era Eudald Puig i Mayolas

Eudald Puig i Mayolas es va cartejar amb Joan Vinyoli, amb qui, segons l’AELC, compartia l’interès per Rilke i per T. S. Eliot, i aquelles cartes es van publicar, a partir de l’estudi de Carles Morell, com a Joan Vinyoli - Eudald Puig. Correspondència (1981-1984). Per a l’AELC, la seva poesia «entronca amb la tradició de Carles Riba i la poesia germànica». La mateixa associació explica que membres del jurat que el 1978 li va donar el premi Miquel de Palol, el primer any que es convocava, com Feliu Formosa, hi van veure «una continuació no intencionada de l’obra» de Georg Trakl. Aquell premi era per a Cel de nit, publicat el 1979, el llibre amb què, segons l’AELC, s’inicia la seva obra. Als anys vuitanta van sortir Parc de gessamins (1987) i La vinya cremada (1986), que havia estat finalista del premi Ciutat de Palma el 1982, i el 1998 Poemes per a Clara, dedicat a la seva filla.

En prosa va publicar unes memòries, Paradís perdut (1985), on l’AELC explica que fa servir les experiències a Manlleu, el poble de la mare i on ell havia nascut, i un dietari, El traç d’un any (1989). La seva sèrie d’haikus Terres i espais va formar part del poemari conjunt A l’ombra dels lotus (2003), que va obtenir el premi Ciutat d’Olot-Joan Teixidor del 2002, i La vida entredita (2006) va guanyar el premi Ciutat de Terrassa-Agustí Bartra del 2005. El 2014, Curbet Edicions en va publicar l’Obra poètica completa, amb poesia i prosa poètica inèdites. Es va llicenciar en filologia catalana i, segons l’AELC, va ensenyar català a secundària, en instituts de Terrassa, ciutat on vivia des de molt jove. De jove havia format part de la redacció de la revista manresana Faig i del consell de redacció de la Revista TS, i de tant en tant feia crítica literària a Serra d’Or.