Ferran Canyameres

Qui era Ferran Canyameres

Els Jocs Florals de la Llengua Catalana del 1948, a la Sorbona, van tenir Ferran Canyameres de secretari, segons l’AELC, i aquell mateix any va guanyar a Tolosa de Llenguadoc el premi de Teatre Català amb El cercle de la por, que es va estrenar llavors i es va publicar a Barcelona el 1957. Era a França des del 1939, i a París també va participar en la represa de la Revista de Catalunya i en l’associació Cultura Catalana. Hi va fundar l’editorial Albor, que l’AELC presenta dedicada a les edicions de bibliòfil d’autors catalans; amb aquest segell van sortir el relat Claror de nit (1945) i Barcelona a vol d’infant (1949), un llibre d’impressions. També a França, el 1946, va publicar L’homme de la belle époque, la biografia de Josep Oller, de qui Albert Manent, en un text reproduït a lletrA, recorda que va fundar el Moulin Rouge. La ruptura amb Joan Puig i Ferreter, amb qui havia retrobat el contacte a França, és el tema d’El gran sapastre: l’Enciclopèdia Catalana diu que el va escriure cap al 1941, i l’AELC, que hi explica els motius de l’enemistat. El llibre no es va publicar fins al 1977.

Bona part dels seus llibres, segons l’Enciclopèdia, van sortir després que s’establís a Barcelona, el 1949: la biografia Clavé, un solitari (1963), narrativa com Món, dimoni i carn (1962), les memòries Quan els sentits s’afinen i poesia com Poesia secreta (1955) o Com el Vallès no hi ha res (1951). De París, el fel i la mel, més memòries, va aparèixer el 1965, l’any després de la seva mort, i Més enllà del rancor, una novel·la que havia mirat de publicar el 1930, no es va editar fins al 1986. Aquestes obres pòstumes, amb altres textos inèdits, es van aplegar en els sis volums de l’Obra completa (1992-96). Al català va traduir Baudelaire —els Paradisos artificials, el 1928, segons l’AELC—, i al castellà, moltes novel·les de Simenon. Abans, a Terrassa, on havia nascut el 1898, havia deixat el batxillerat per treballar, entre altres feines d’escrivent en una tintoreria, i havia escrit a la premsa local com a Ferran d’Egara, el pseudònim pel qual, diu l’Enciclopèdia, «fou conegut al llarg de tota la seva carrera»; més endavant va ocupar la secretaria de la Cambra de Comerç de la ciutat. El 1917, a París, havia creat Plançons, una revista en català i en francès, i el 1928 havia publicat el seu primer llibre, segons l’AELC: Clavell de sang, una obra de teatre. Òmnium Cultural de Terrassa li va dedicar el 1986 un premi per a novel·les policíaques, d’intriga o de misteri escrites originalment en català.