Rafael Tasis

Qui era Rafael Tasis

Rafael Tasis va viure a París del 1939 al 1948, i va ser a París on va morir, de manera sobtada, el 4 de desembre de 1966. La biografia de l’AELC explica que els anys de l’exili hi va viure l’ocupació nazi i va col·laborar amb la ràdio francesa, i que allà va escriure i publicar Tot l’any. Dotze estampes barcelonines (1943) i Històries de coneguts (1945), a més d’una obra per a infants en francès. D’aquells anys, segons la mateixa font, en van sortir més tard novel·les com Sol ponent (1953), Abans d’ahir (1956) o Tres, premi Catalònia de novel·la de Mèxic del 1953, que es va publicar en aquell país el 1962. De tornada a Barcelona, el 1948, va fer d’impressor i de llibreter i va continuar publicant en revistes de l’exili, de Mèxic a Buenos Aires i França, a vegades amb els pseudònims Blanquerna o Pere Bernat; el 1962 va participar en el Contuberni de Munic.

Aquells anys de Barcelona són els de la trilogia policíaca: La Bíblia valenciana (1955), És hora de plegar (1956) i Un crim al Paralelo (1960), que el pòrtic de l’AELC situa com les més conegudes de la seva obra. La mateixa font considera «especialment rellevant» el que va aportar al gènere policíac en català. De l’última, ell mateix i Josep M. Poblet en van fer una versió teatral, Paral·lel 1934. Per al teatre també va escriure Gulliver i els gegants (1952) i Un home entre herois (1957), i en va adaptar d’altres autors, com Graham Greene. Molt abans, el 1931, havia publicat Vint anys, que la biografia llegeix com un «testimoni de la vida barcelonina de l’època».

Nascut a Barcelona el 9 de març de 1906 i autodidacte, segons el pòrtic, als quinze anys ja escrivia per a La Mainada, una revista per a infants, i el 1923 va treure la primera obra narrativa, El daltabaix. Com a crític va escriure en capçaleres com Mirador, Serra d’Or, La Publicitat o la Revista de Catalunya, i la biografia lliga a la voluntat d’«impulsar la novel·la a casa nostra» els assaigs Una visió de conjunt de la novel·la catalana (1935) i La literatura catalana moderna (1937). Més endavant van venir La novel·la catalana (1954) i l’Antologia de la poesia catalana. De Ramon Llull a Verdaguer (1949-1967), i Un segle de poesia catalana i La Renaixença catalana van sortir pòstumament. També va fer divulgació històrica, com La vida del rei en Pere III (1957), i va traduir El retrat de Dorian Gray, d’Oscar Wilde. Des del 1922 es va decantar per Acció Catalana, i a partir del juny del 1937 va ser secretari general de la joventut del partit i director general dels Serveis Correccionals de la Generalitat, una feina que va explicar a Les presons dels altres, publicat el 1990. Quan va començar la guerra, a més, va col·laborar amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat.