Martí Dot

Qui era Martí Dot

Poesies, el volum que l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat va editar pòstumament el 1973, l’any de la mort de Martí Dot, aplegava segons la biografia de l’AELC bona part dels seus poemes. Fora del que va publicar en diaris, l’Enciclopèdia Catalana diu que la majoria dels seus textos, també les peces de teatre i els guions radiofònics, no es van publicar. Els premis van arribar a partir dels anys trenta, i la llista de l’AELC recull, entre altres, els de les festes de la Misteriosa Llum de Manresa (1944 i 1947), els jocs florals de Cornellà i de Sant Feliu (1948) i el premi del Prat al quadre teatral El mas de l’alzina (1952). Joana Raspall, a la presentació de l’edició commemorativa de Poesies del 1983, hi veia un poeta que no buscava símbols ni expressions rebuscades i que deia les coses «en to gairebé col·loquial, amb els mots de cada dia». Com a lectures de formació, l’Enciclopèdia destaca Jacint Verdaguer i Josep Carner, i les pàgines de l’AELC hi posen el cançoner popular i Verdaguer, Costa i Llobera o Bofill i Mates. Agustí Vilar, en un text del 2000, en resumia els temes: els oficis, els sentiments, la natura i el paisatge urbà. L’ajuntament va publicar més endavant El centenari de Martí Dot a les escoles 1990-2000 (2000) i, amb Viena, una Antologia poètica (2005).

A Sant Feliu de Llobregat, on havia nascut el 1900 i on va morir el 1973, Dot va tenir, segons el pòrtic de l’AELC, «un gran reconeixement», i des del 1975 l’ajuntament convoca amb el seu nom un premi literari per a poetes joves. Hi va publicar el 1951 l’«Auca de la Festa Major», amb dibuixos de Joan Torras. Metal·lúrgic de professió, havia començat a treballar molt jove i es va formar pel seu compte. Signava «Franc» els primers poemes, que va publicar a El Faro de Llobregat a partir del 1917, segons la biografia de l’AELC; més tard va escriure al Butlletí dels Amics de l’Art i de les Lletres i, des del 1949, a la revista parroquial Alba, que entre el 1960 i el 1961 li va publicar per entregues la novel·la Laieta. També va escriure teatre: el Centre Parroquial li va estrenar Joan Garí el 1947, i el 1952 va portar a escena la cançó «Els tres tambors» dins l’espectacle Aires de la Terra.