Ramon Esquerra

Qui era Ramon Esquerra

Teresa Iribarren, en un estudi del 2003 que reprodueix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), considera que les ressenyes de Ramon Esquerra van acabar formant «el primer discurs català basat en la recepció sistemàtica de la narrativa angloamericana». Va ser la seva feina principal des del 1932, a El Matí, el diari on el va fer entrar Maurici Serrahima i on també va fer crítica d’art, sobre les exposicions, amb la signatura E. Clivillés, i a capçaleres com Mirador, La Veu de Catalunya o La Publicitat. Hi comentava sobretot novel·la recent, anglesa i nord-americana, i també francesa. La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) parla d’una crítica pensada amb «mires didàctiques, interdisciplinàries i europeistes», que tocava, entre altres temes, la crisi d’Occident, la moda de les biografies, la novel·la detectivesca i la psicològica i les relacions entre literatura i pantalla, i el considera l’introductor de Faulkner a Catalunya. D’aquests articles en va sortir Lectures europees (1936), trenta-set textos, segons la biografia de l’AELC, que anaven dels clàssics a Malraux, Woolf, Lawrence, Huxley o Faulkner; el llibre es va reeditar el 2006. La segona línia de la seva obra, la més acadèmica, la va obrir cap al 1936. A la Revue de Littérature Comparée hi va publicar «Stendhal en España», i l’AELC considera dos estudis seus, «Balmes i Chateaubriand» i Shakespeare a Catalunya, publicat a La Revista el 1935 i en llibre el 1937, com «la primera adopció del comparatisme francès en les lletres catalanes». L’editorial Apolo li va encarregar Iniciación a la literatura (1937), una història de la literatura universal en tres volums, i Vocabulario literario (1938), dos manuals en què, segons la mateixa biografia, la literatura catalana s’hi tractava «en peu d’igualtat» amb les altres.

Com a traductor, va passar al català els Tres contes de Flaubert, Amfitrió 38 i Intermezzo de Giraudoux, obres de Conrad i de Mauriac i contes de Daudet i d’O. Henry, i al castellà, l’Utopía de Thomas More i un llibre de Huxley. Les classes a l’Institut-Escola, on del 1934 al 1938 va ensenyar literatura universal i francès, les recordava Maria Aurèlia Capmany, alumna seva, en unes memòries que cita l’AELC: «eren una festa». Allà mateix va crear una associació de bibliofília, que el 1938 va editar una tria de sonets de Joachim du Bellay. Abans, el 1932, havia començat a fer classes de català i de castellà a l’Institut Francès. Llicenciat el 1933 en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, el 1937 es va doctorar amb una tesi, dirigida per Àngel Valbuena Prat, sobre la revista romàntica El Artista. Guillem Molla, en un article del 2006 que també recull l’AELC, relaciona el seu antiestatisme amb una sensibilitat catòlica que el feia crític amb els estats soviètic, alemany i italià. El 1938 la família es va instal·lar a Viladrau, i ell anava a treballar cada dia al Servei d’Arxius, amb Agustí Duran i Sanpere. El van mobilitzar el 12 de desembre d’aquell any i a final de mes va desaparèixer al front. Havia nascut a Barcelona el 1909.