Sebastià Sánchez-Juan

Qui era Sebastià Sánchez-Juan

Sebastià Sánchez-Juan va començar a l’avantguarda i va acabar escrivint uns reculls que, segons l’Enciclopèdia Catalana, reprenen motius antics, «sobretot la infantesa i l’amistat»: Principat del temps (1961), Somnis i èxtasis (1967) o Escaiences (1974). Els inicis són del 1922, quan, amb el pseudònim de David Cristià, va signar el Segon manifest futurista català, dirigit contra el «tifisme» en la literatura. Dos anys després va arribar el seu primer llibre, Fluid (1924), d’una avantguarda que la mateixa font anomena «experimental i primerenca». L’AELC recorda, a partir d’Albert Manent, que des de molt jove era amic de Foix i de Dalí. Després el poeta es va anar desprenent de l’avantguarda: l’AELC hi veu un acostament al modernisme i a Josep Carner, i l’Enciclopèdia, una poesia «més formalista, interioritzada i popular» a Constel·lacions (1927) o Cua de gall (1929) i un postsimbolisme menys radical a Poemes de promès (1933). Divagacions (1929) encara recollia ressons surrealistes, segons l’Enciclopèdia «sense gaire èxit».

Sánchez-Juan es va formar sobretot pel seu compte i va ser deixeble de Pompeu Fabra, a prop del qual, segons el pòrtic de l’AELC, va treballar sovint com a corrector. L’Enciclopèdia el considera «un excel·lent corrector de català», i l’AELC esmenta la seva feina en diaris com La Nau o El Matí. Se’l té per cofundador del grup Els Set Davant el Centaure, va col·laborar a L’Amic de les Arts i va freqüentar la tertúlia d’El Ateneíllo. Als anys quaranta va publicar poesia en castellà, com Blanco y rosicler (1946) i Sonetos (1949), i a partir dels cinquanta va tornar al català amb Claror (1952), on l’Enciclopèdia veu reunides les diverses tendències de la seva estètica. L’interès per la poesia d’altres llengües el va portar a publicar dos llibres de versions, Miralls (1955) i Versiones líricas (1972). El pòrtic de l’AELC esmenta que va guanyar els Jocs Florals de Barcelona del 1936 i, el 1951, el premi Ciutat de Barcelona de poesia. Després de la seva mort se n’ha publicat la Poesia completa, en dos volums.