Eduard Mira

Qui és Eduard Mira

Amb Damià Mollà, Eduard Mira va escriure De Impura Natione (1986), premi Joan Fuster d’assaig, un llibre en què, segons l’Enciclopèdia Catalana, van posar «en qüestió algunes tesis de Joan Fuster sobre la identitat dels valencians». Un altre dels seus assaigs és Una terra allà al ponent (1988), que Edicions Tres i Quatre descriu com la crònica sentimental d’una arquitectura presa «com a metàfora d’un món possible», en què l’autor explica la història del país fidel, segons l’editorial, a les seves tesis habituals: la mescla, la «cruïlla cultural», com allò que el configura. L’editorial avisa que el llibre té punts «amb forta càrrega polèmica». Entre els assaigs, l’article cita també El Mediterráneo, entre Europa y el Islam (1991), i Mediterrànies li va valer el premi Ciutat d’Alzira d’assaig el 2013. La novel·la històrica li va donar Les tribulacions d’un espia vell (2007) i Escacs de mort (2010), premi Alfons el Magnànim de la Diputació de València.

Va ser comissari de l’Any Ausiàs March (1997), de l’Any dels Borja (2000) i de l’Any Jaume I (2008), i l’Enciclopèdia diu que va coordinar nombroses exposicions, sobretot sobre la València medieval i el gòtic. Entre el 1996 i el 2005 va dirigir els instituts Cervantes de Nàpols i de Brussel·les, i aquesta feina li va valer, el 2006, l’Encomienda de la Orden de Isabel la Católica. Com a membre del Col·legi d’Experts en Patrimoni Cultural del Consell d’Europa, va fer de consultor en ciutats històriques de l’Europa central i oriental. L’article el presenta com a doctor en geografia i història, professor de sociologia de la Universitat d’Alacant i investigador convidat del Gonville and Caius College, a Cambridge, i del King’s College, a Londres. També hi consta que havia ensenyat als Estats Units, a Tànger, a París, a Anglaterra, a Barcelona, a Eivissa i a València.