Francesc de la Via
Francesc de la Via, d'una família del patriciat urbà de Girona, on va ser sotsveguer i jurat, és l'autor del Llibre de fra Bernat, un fabliau en codolada; de Lo procés de la senyora de Valor contra Bertran Tudela (1406), una qüestió amorosa de cort tractada com un plet on les lleis són versos de trobadors, i d'A Bella Venus, sobre el seu amor per Nicolaua de Pont.
Llibres de Francesc de la Via
- Lo procés de la senyora de Valor contra Bertran Tudela
Lo procés de la senyora de Valor contra Bertran Tudela
- A Bella Venus
A Bella Venus
- Llibre de fra Bernat
Llibre de fra Bernat
Qui era Francesc de la Via
El Llibre de fra Bernat és, en paraules del Diccionari de la literatura catalana (DLC), «un autèntic i graciós fabliau»: més de dos mil versos de codolada, d’octosíl·labs i tetrasíl·labs, sobre les situacions escabroses d’uns framenors, amb Francesc de la Via mateix dins l’acció: és ell qui obté els favors d’una monja. El diccionari en remarca la «cruesa i despreocupació moral» i unes metàfores sexuals que sovint surten de la cavalleria i de les armes. Ficar-se dins la història és, segons el DLC, un recurs habitual seu, i el torna a fer servir a Lo procés de la senyora de Valor contra Bertran Tudela, datat a Girona el maig del 1406, que el diccionari considera la seva obra més ambiciosa. Hi planteja una qüestió sentimental de cort com si fos un plet, i les lleis que s’hi invoquen són fragments de trobadors; sota aquest artifici, s’hi amaga «el trobadoresc problema del secret amorós». Té prop de tres mil hexasíl·labs apariats, i hi surten tants noms de persones reals que, segons el DLC, l’obra pren un aspecte de crònica social.
La peça que el diccionari considera més significativa és, però, A Bella Venus (1418-20 i 1425-28), on De la Via parla del seu amor per Nicolaua de Pont, casada amb un cosí germà seu, Guillem de Belloch, «d’una manera enigmàtica i amb una certa elegància». És una obra breu que barreja la prosa amb 336 versos de noves rimades, on s’intercalen fragments lírics, i que el DLC troba plena de reminiscències clàssiques, sobretot de les Heroides d’Ovidi. En total, segons el DLC, se n’han conservat tres poemes llargs, dues cançons i una cobla. El diccionari hi reconeix la lectura dels trobadors i alguna influència d’Ausiàs March, que va començar a escriure en vida seva, i creu poc probable que la influència anés en sentit contrari. Venia d’una família rica i culta del patriciat urbà de Girona, que havia tingut part en el govern de la ciutat als segles XIV i XV. Ell hi va ser sotsveguer (1406), jurat (1416) i sobreposat d’obres (1431), i el DLC el documenta entre els prohoms de la mà major del 1412 al 1433.
