Frederic Pujulà

1877–1963 · Catalunya

Periodista i escriptor (Palamós, 1877 - Bargemon, 1963). La seva novel·la Homes artificials (1912) és, en paraules de l'AELC, «la considerada primera obra de ciència-ficció en català». Va escriure teatre modernista, en part amb Emili Tintorer, i es va dedicar a difondre l'esperanto. Va combatre a la Primera Guerra Mundial, i després de la Guerra Civil ja no va poder exercir de periodista.

Foto: Alzinous · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons

Llibres de Frederic Pujulà

Tots els llibres de Frederic Pujulà que tenim al catàleg: 2 obres.

Altres

En el repòs de la trinxera

Novel·la

Homes artificials

Qui era Frederic Pujulà

L’AELC presenta Homes artificials, la novel·la que Frederic Pujulà va publicar el 1912, com «la considerada primera obra de ciència-ficció en català». L’Enciclopèdia Catalana hi veu «una aproximació al gènere». Per a l’AELC, el llibre pertany a la mateixa estètica que el teatre que Pujulà havia escrit els anys anteriors, el del corrent vitalista del Modernisme, un teatre que l’Enciclopèdia inscriu en els corrents «vitalistes i regeneracionistes» d’aquell moviment. D’aquella obra dramàtica són Titelles febles (1902) i, escrites amb Emili Tintorer, El geni (1904) i El boig (1907).

L’altra gran dedicació de Pujulà va ser l’esperanto. Segons l’AELC, va conèixer aquesta llengua a París, i l’Enciclopèdia situa el primer contacte el 1905. D’aleshores ençà en va ser, en paraules de la mateixa font, un «infatigable propagador»: a Joventut i a La Veu de Catalunya, on signava Tamen, i amb gramàtiques, vocabularis i llibres de contes. El 1905 va fundar la societat Espero Kataluna, l’any següent va publicar una Gramàtica catalana de la llengua internacional esperanto i el 1909, quan Barcelona va acollir el Congrés Internacional d’Esperanto, en va formar part de l’organització. També va traduir a l’esperanto el Misteri de dolor d’Adrià Gual.

Com a periodista, va escriure en diverses revistes catalanistes i federalistes. D’aquestes, l’AELC en destaca Joventut, un setmanari modernista on van sortir narracions, articles i cròniques seves, i l’Enciclopèdia afegeix que en va ser redactor. Políticament, l’Enciclopèdia el situa en el federalisme, i en recorda Francisco Pi i Margall (1902) i Creuant la plana morta (1903), un llibre on defensava l’autonomisme. Va lluitar a la Primera Guerra Mundial amb l’exèrcit francès, i d’aquella experiència en van sortir En el repòs de la trinxera i De la trinxera estant, tots dos del 1918. Del 1921 al 1939 va ser corresponsal i redactor en cap d’El Diluvio. Després de la Guerra Civil, segons l’AELC, aquest republicà catalanista ja no va poder exercir de periodista. L’Enciclopèdia diu que, en sortir de la presó, va col·laborar amb Pont Blau i altres publicacions de l’exili, i l’AELC hi afegeix traduccions de l’anglès i del francès.

Nascut a Palamós el 1877, va passar la infància a Cuba, i la carrera de dret la va fer a Barcelona. L’últim llibre que en recull l’Enciclopèdia és Palamosines. Cants de la Costa Brava (1958). Va morir el 1963 a Bargemon, a la Provença, i l’AELC diu que va deixar molta obra inèdita.