Ignasi Ribera i Rovira

Qui era Ignasi Ribera i Rovira

El 1913 Ignasi Ribera i Rovira va publicar Atlàntiques, on recollia en traducció catalana poetes de Portugal, i una antologia de prosistes, Contistes portuguesos. Vuit anys abans ja havia aplegat textos propis i versions de poemes portuguesos a Poesia i prosa (1905), amb pròleg de Joan Maragall. Traduïa del portuguès tant al català com al castellà. La relació amb aquell país li venia de la infantesa: segons l’Enciclopèdia Catalana, s’hi va traslladar de petit per raons de família i no hi va perdre mai el contacte. A Portugal va fer conèixer la cultura catalana, i a Catalunya hi feia el camí contrari amb articles i conferències, molts dels quals van acabar en llibre: Portugal artístic (1905) i Portugal literari (1912). En vers, va publicar Mos tres amors el 1901 i, més endavant, Esguards (1908) i Solitaris (1912).

Va estudiar dret. Com a periodista, va dirigir El Poble Català i va formar part de la redacció de La Veu de Catalunya i d’El Día Gráfico, entre altres capçaleres, i les seves col·laboracions van aparèixer en molts diaris, tant catalans com portuguesos i castellans. També va ocupar càrrecs a les entitats del gremi: va presidir l’Associació de la Premsa Diària de Barcelona, la Federació de Premsa d’Espanya i la Federació de la Premsa Catalanobalear; en l’àmbit internacional, la Unió Internacional d’Associacions de Premsa de París el va tenir de vicepresident. El 1931 se li va dedicar un volum col·lectiu d’homenatge, Ribera-Rovira. Libro homenaje.