Vicenç Coma i Soley

Qui era Vicenç Coma i Soley

El 1978 Vicenç Coma i Soley va publicar El cas insòlit de Marianna Carull, una novel·la que l’Enciclopèdia Catalana defineix com a «rèplica» de Mariona Rebull, d’Ignasi Agustí. Molt abans havia conreat la novel·la rosa, amb títols com Les noies de moda (1923), El primer amor (1932) o La noia lliure (1925). També va aplegar narracions en reculls com Gent de Liceu. L’Enciclopèdia remarca que en la seva obra, tant en prosa com en teatre, hi són habituals els elements «sentimentals, costumistes i moralitzants». Les memòries, Blanes, Barcelona i Sanremo, són del 1969.

Per a l’escena va escriure peces breus, com L’autor (1928) o Els sis corders de Blanes (1931); algunes, segons la mateixa font, eren per a un públic infantil i juvenil, i El recién llegado o l’americano nou (1943) és bilingüe. Blanes, la seva vila natal, és el tema de diversos estudis seus, com Santa María de Blanes (1941) o Jaime Ferrer de Blanes y el descubrimiento de América (1952). El 1948 va defensar que el Llibre dels feits d’armes de Catalunya és de Bernat Boades a Quién escribió “El llibre dels Feyts d’armes de Catalunya”?, una «defensa polèmica», en paraules de l’Enciclopèdia. Va col·laborar en capçaleres com En Patufet, El Matí, La Veu de Catalunya o Diario de Barcelona, i va escriure llibres de viatges com Mandolines i babutxes (1925) i La veritat sobre Sevilla (1929).