Gabriel de la S.T. Sampol

Qui és Gabriel de la S.T. Sampol

Dos dels premis de traducció de Gabriel de la S.T. Sampol són per la Peregrinació de Fernão Mendes Pinto: el Ciutat de Tarragona-Jaume Vidal Alcover del 2015, quan la traducció encara era un projecte, i el Giovanni Pontiero del 2019, que ja havia obtingut el 2005 amb Fetge de tigre, de Francisco Gomes de Amorim. La llista de premis de l’AELC n’hi recull tres més: el Josep Maria de Sagarra de traducció teatral (1995), per Fra Luís de Sousa, d’Almeida Garrett; el Crítica Serra d’Or (2002), pel Llibre del desassossec de Fernando Pessoa, traduït amb Nicolau Dols, i el Jordi Domènech de traducció de poesia (2013), per L’escena de l’odi, de José de Almada Negreiros. Amb Dols ja havia signat la primera traducció que va publicar, la tragèdia Castro, d’António Ferreira, el 1990, i amb ell va preparar en castellà antologies de Blai Bonet i de Josep M. Llompart, entre altres poetes mallorquins. Del portuguès, les pàgines de l’AELC, documentades pel mateix Sampol, li atribueixen també versions de Saramago, d’António Vieira o d’António Botto, i fora d’aquesta llengua va traduir, entre altres, les Màximes de La Rochefoucauld, del francès, i Hildegarda de Bingen, del llatí. Segons la biografia, va ser també un dels traductors del projecte CataBach, que dirigia Josep-Miquel Serra per posar en català els textos que Bach va musicar en la seva obra sacra.

Com a poeta, la biografia de l’AELC li registra tres reculls, de Difícil naufragi (1997) a Lisbona (2015), amb Vulgata (2004) entremig, i dos petits volums antològics, Apocatàstasi i Inequacions (2010). Com a estudiós, va tenir cura de l’edició, amb pròleg, de la Poesia completa de Miquel Costa i Llobera (2004), dels Sonets de Guillem Cabrer (2009) i de dos llibres de Llorenç Moyà, Via Crucis i Flos Sanctorum (2000). La biografia hi suma estudis sobre la literatura de vampirs i sobre la Bíblia en la poesia mallorquina, entre altres temes. Entre el 1998 i el 2000, el Diari de Balears el va tenir de crític de llibres al suplement cultural.

La Universitat de les Illes Balears, on s’havia llicenciat en filologia catalana el 1990, el tenia de professor associat de literatura portuguesa, segons la biografia de l’AELC, que també el situa fent classes de llengua i literatura catalanes al Centre d’Ensenyament d’Adults Francesc de B. Moll, d’Inca. A l’associació va ser vocal per les Illes del 2003 al 2005 i, després, vicepresident per les Illes fins al 2007. Havia nascut a Palma el 1967.