Miquel López Crespí

Qui és Miquel López Crespí

El primer premi que la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) registra a Miquel López Crespí és de teatre: el Carlos Arniches del 1972, per Ara, a qui toca. Al teatre hi va tornar amb obres com Acte únic (2000), El cadàver (1998) o Homenatge a Rosselló-Pòrcel (1985), però segons l’Enciclopèdia el gènere que va conrear «més assíduament» va ser la narrativa. En títols com Autòpsia a la matinada (1976), guanyadora del Ciutat de Palma el 1975, A preu fet, del 1973, que va obtenir el Llorenç Riber, o L’illa en calma (1984), la GEC hi situa el seu interès per descriure «l’illa sotmesa al colonialisme turístic». Després van venir els reculls de narracions, dos dels quals també premiats: Paisatges de sorra (1987), amb el Joanot Martorell del 1986, i Necrològiques (1989), amb el Ciutat de València del 1988. A partir de Estiu de foc (1997), que va guanyar el Valldaura, l’Enciclopèdia en registra una sèrie de novel·les, entre les quals La novel·la (2002), amb què va guanyar el Ciutat d’Eivissa, i L’amagatall (1999), que va merèixer el Miquel Àngel Riera, i el 2004 hi apareixen Corambé: el dietari de George Sand i El darrer hivern de Chopin i George Sand. El catàleg hi afegeix llibres més recents, com Joc d’escacs (Llibres del Segle, 2018), Una història amagada (Lleonard Muntaner, 2019), Parets de foc (El Tall, 2020) i Diari d’un home sol (Llibres del Segle, 2025).

La poesia és, per a la GEC, una «vasta producció» que va de Foc i fum (1983), guardonat amb el Marià Manent, a Naufragis lents (2008), amb dos premis Grandalla, a Andorra, per Les plèiades (1991) i Els poemes de l’horabaixa (1994). En assaig, l’Enciclopèdia en destaca títols com Cultura i transició a Mallorca (2006), No era això: memòria política de la transició (1991) o Cultura i antifranquisme (1984), i també L’antifranquisme a Mallorca (1950-1970) (1994), que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) classifica com a memòries. Entre els seus guardons, la GEC esmenta encara el premi nacional de literatura Camilo José Cela. L’altra dedicació va ser la premsa de les Illes: el pòrtic de l’AELC, fet amb documentació seva, data el 1968 les primeres col·laboracions, sobretot literàries, en diaris com el Diario de Mallorca o l’Última Hora, i hi compta més de dos-cents articles sobre història de Mallorca publicats al Diari de Balears entre el 1996 i el 1998. Durant anys, segons el mateix pòrtic, va ser l’encarregat de les entrevistes al suplement de cultura de l’Última Hora i a El Mirall, de l’Obra Cultural Balear. El 2016 sa Pobla, el seu poble, li va concedir l’Escut d’Or per la seva trajectòria.