Pau Riba

Qui era Pau Riba

Història de la música del segle XX (l’electrònica) va sortir el març del 2022, quan Pau Riba ja era mort. L’Enciclopèdia Catalana li recull llibres des del 1968, amb Cançons i poemes, fins a aquest volum pòstum i Història de l’univers. Hi ha poesia escrita, Trànsit (prosopopeia de la infància) (1985) i Màximes maximalistes (2006), i des del 1996, segons l’article, també poesia oral. Hi ha una novel·la, Ena (1987), un assaig, Nosaltres els terroristes (2005), i una narració, Sa meu mare (2014). Lletrarada (1997) va reunir les lletres de les seves cançons. Va col·laborar com a articulista a El Periódico, l’Avui i La Vanguardia, i Al·lolàlia (1999) és un recull d’articles periodístics. Era net de dos poetes, Carles Riba i Clementina Arderiu, i el 1993 va treure un disc, De Riba a Riba, fet sobre textos dels avis.

El 1970, a l’espectacle Elèctric tòxic claxon so, Riba travessava la platea amb una moto de 750 cc i pujava a l’escenari. Eren els anys de l’àlbum Dioptria (1969-70), amb cançons com Noia de porcellana i L’home estàtic, i d’un estil i una imatge que, segons l’Enciclopèdia, es van associar a la rebel·lió i a la provocació «més enllà de la reivindicació pròpiament política». Havia començat a escriure cançons el 1964, quan va formar Els troba-2 amb Jordi Casassas, cosí segon seu, i l’article observa que, tot i coincidir amb «el moment culminant de la Nova Cançó», es va decantar pel country-folk; el 1967 va ser un dels fundadors del Grup de Folk i va formar el duet Pau i Jordi amb Jordi Pujol. El 1971, establert a Formentera, va publicar Jo, la donya i el gripau, i amb Electròccid àccid alquimístic xoc (1975) es va acostar al rock. Entre els discs que van venir després hi ha Transnarcís (1985), Disc dur (1993) i Virus laics (2008), i en va fer amb Pascal Comelade (Mosques de colors, 2013) i amb l’Orchestra Fireluche (Ataraxia, 2019). Als escenaris, els seus muntatges van de Trama, Punt, Drama i Fènix (1978) a Metralletres TT (2003), i el 2001 va posar en marxa Jisàs de Netzerit, una relectura d’Els Pastorets amb elements de La guerra de les galàxies. Les caràtules dels seus discs les va fer ell: del 1966 al 1968 havia estudiat a l’Escola Massana, on es va formar en grafisme i disseny. Nascut a Palma el 1948, va morir a Tiana el 6 de març de 2022, i aquell any el Parlament de Catalunya li va concedir a títol pòstum la Medalla d’Or.