Sebastià Perelló Arrom

Qui és Sebastià Perelló Arrom

Veus al ras (2017), publicada per Club Editor, va guanyar el premi de la Crítica Catalana de narrativa. Era la segona novel·la de Sebastià Perelló, després de Pèls i senyals (2008), i el pòrtic de l’AELC situa el començament de la seva narrativa encara abans, en dos reculls de contes: Exercicis de desaparició (2000), premi Bearn del 1999, i Mans plegades (2004). El 2007 el van incloure a Combats singulars. Antologia del conte contemporani, preparada per Manel Ollé per a Quaderns Crema.

Aquell mateix 2007 va publicar el primer llibre de poemes, La set. En van seguir Percaceries (2010), Talls d’ombra (2012) i Amb la maror (2017), els tres a Lleonard Muntaner.

Al costat de l’obra de creació hi ha la del crític i l’estudiós. La biografia de l’AELC destaca el seu interès per la literatura de viatges: n’ha fet cursos a la Universitat de les Illes Balears, i hi va dedicar el 2006 un llarg article a Lluc, sobre els viatgers europeus a les Balears. Ha escrit un article sobre Bearn de Llorenç Villalonga, el pròleg de la traducció romanesa d’Illa Flaubert de Miquel Àngel Riera (2007) i l’estudi preliminar d’una obra d’Àngel Guimerà (2008), i la mateixa font li atribueix lectures crítiques de Gabriel Galmés, Antònia Vicens o Mercè Rodoreda, entre d’altres. Entre els seus llibres d’assaig hi ha En mi no hi ha res (2014). A la Casa Museu Llorenç Villalonga hi ha fet cursos com El mite de l’Europa literària (2004). Amb Bàrbara Mesquida va coordinar cicles sobre literatura i vi, com In vino litterae (2006).

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears el 1987, ha fet de professor a l’institut Ramon Llull, segons l’AELC. Va ser membre de la junta del PEN Català del 2005 al 2010 i, els dos últims anys, de la redacció de Visat, la revista de l’entitat.