Alexandre Martínez i Vial

Qui és Alexandre Martínez i Vial

Nova Editorial Moll presenta Pell negra (2002), d’Alexandre Martínez i Vial, com «la primera novel·la de carretera escrita en llengua catalana». Segons l’editorial, la novel·la segueix la fugida de Loni Palmer i Blai Arnau en dues històries paral·leles, hi llegeix el somni mallorquí dels anys vuitanta vist des de baix, des dels «descendents de perdedors», i la qualifica de parcialment autobiogràfica. Moll també li va publicar el poemari La frontera dels dies (2000), escrit tot en majúscules, una tria tipogràfica que l’editorial interpreta com una manera de demanar al lector que vagi a poc a poc. La presentació hi recull l’opinió d’Àngel Terrón, que hi troba una «ràbia continguda» per la degradació del món i la natura enfrontada a la ciutat.

El 2010, Moll li va publicar Des de la frontera. Dietari 1989-1990: notes d’aquells dos anys que, segons l’editorial, l’autor va deixar reposar vint anys abans de fer-ne la tria. Al centre, diu la presentació, hi ha l’obligació de «servir l’Armada Española» i la manera com un individu pot plantar cara a una força que l’estat imposava «per imperatiu legal». Àlex Volney és el pseudònim amb què és conegut, segons el Diccionari de la literatura catalana, que el fa néixer a Palma el 1969, el defineix com a poeta i narrador i li atribueix, a més de La frontera dels dies, els poemaris Tonina 1900 (1997), El calostre de la vida (2001) i Mort en el temps (1995); en la versió consultada el 2026, el presenta també com a col·laborador del Diari de Balears.