Joan Barceló i Cullerés

Qui era Joan Barceló i Cullerés

Que comenci la festa, publicat el 1980, va donar a Joan Barceló el premi Josep Maria Folch i Torres de narrativa infantil, un premi en què també va quedar finalista amb Ulls de gat mesquer. Segons l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Viatge enllunat ho va ser del Joaquim Ruyra, i ell mateix en va fer una adaptació teatral que es va publicar el 1981. Tots dos llibres són del 1979, i la Gran Enciclopèdia Catalana els compta entre els textos per a joves amb què es va donar a conèixer. Per al teatre infantil havia escrit Científicament s’ha demostrat, publicada i estrenada el 1977. Barceló va morir el juliol del 1980, i més llibres seus per a joves es van publicar després, com Estimada gallina i El somni ha obert una porta (tots dos del 1981) o Un drapaire a Nova York (1986).

L’AELC el presenta també com a pintor: exposava des del 1973, i al cap d’uns anys va deixar la pintura per dedicar-se només a escriure. La poesia és, per a l’Enciclopèdia, on es fa més evident la preocupació existencial que recorre la seva obra i que ja hi havia, amb ironia, al llibre del 1975 que es presentava com el Volum XXVIII d’unes Obres completes. N’és l’exemple principal Immortal mort que et mors, publicat pòstumament el 1983. No saps veure l’espai que t’envolta és del 1977, i Diables d’escuma (1980) va guanyar el premi Vicent Andrés Estellés; abans, el 1974, el premi Amadeu Oller per a poetes inèdits havia fet una menció especial a Esgrogueït paradís. Els contes de Miracles i espectres (1981), «desenfadats i provocadors» segons l’Enciclopèdia, també van sortir després de la seva mort, igual que les novel·les per a adults Trenta taronges (1985) i Pare de rates (1981). El 1998 es va publicar la seva poesia completa, Esbrinem les flors de la terra (Pagès), i la narrativa breu completa, Miracles i espectres (La Magrana).