Joan Barat i Creus

Qui era Joan Barat i Creus

De tots els llibres de Joan Barat i Creus, Moll en destaca Diari del captaire (1955), que té al catàleg i que la fitxa presenta, en una sola línia, com el relat d’un viatge a París. La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) hi veu una visió «personal» de la ciutat. Va ser la primera de les dues novel·les que la GEC li recull dels anys cinquanta; l’altra, La columna trencada (1958), l’enciclopèdia la qualifica de psicològica. Hi va haver després un temps en què es va apartar de la literatura, i la represa, segons la GEC, va arribar amb dues novel·les juvenils, Això va passar a Gualba (1976) i Històries de la terra de tot temps (1983).

En poesia, la GEC, que el presenta com a poeta i narrador, li recull llibres com Poemes (1947) i Seguint el temps (1956), i premis als Jocs Florals de Perpinyà, el 1950, i als de Tolosa. El 1939 havia estat un dels fundadors del grup Estudi, i va escriure a Poesia i a Ariel, una revista de la qual Moll el fa redactor. De professió, segons l’enciclopèdia, era tècnic publicitari. Havia nascut a Barcelona el 1918 i hi va morir el 1996.