Lluís Domènech i Girbau

Qui és Lluís Domènech i Girbau

L’Enciclopèdia Catalana diu que Lluís Domènech i Montaner era el besavi de Lluís Domènech i Girbau, i que aquest li havia dedicat diverses obres. El febrer del 2026, Viena li va editar a la col·lecció Assaig Els Domènech, una nissaga d’arquitectes, que tracta també de dos arquitectes més de la família, Pere Domènech i Roura i Lluís Domènech i Torres. L’editorial explica que el fil del llibre són els canvis polítics i socials que va viure cada generació, de la Primera República (1873-1874) a la democràcia, i el pes que van tenir en la seva «manera d’entendre el món i l’arquitectura». Té 192 pàgines (64 en color) i inclou fotografies d’obres conegudes de la família, i Viena el defineix com un «retrat històric de la Catalunya dels darrers cent anys».

Domènech i Girbau va néixer a Barcelona el 1940. Va acabar arquitectura el 1964, i la seva tesi doctoral estudia l’arquitectura espanyola dels anys quaranta. L’Enciclopèdia el considera especialista en urbanisme i en lliga la trajectòria a la de Roser Amadó i Cercós: de tots dos diu que van aportar «una visió funcional entre arquitectura i ciutat» i que «han excel·lit en el disseny d’interiors». Les obres que l’article hi associa van del barri històric de Lleida, remodelat entre el 1983 i el 2003, al Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca (2004-2010), i inclouen l’edifici nou de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1989-93) i la rehabilitació de la seu de la Fundació Tàpies, a Barcelona (1986-90), en què l’article parla de «participació». El 2001 va fundar l’estudi B01 Arquitectes amb Roser Amadó, Laura Pérez, Carles Cortadas, Ramon Domènech i Sander Laudy.